Un model de mobilitat basat en el transport públic i en un model viari en xarxa i ben dimensionat.

Cal avançar decididament en l’increment dels desplaçaments en transport públic i a peu, en detriment dels desplaçaments en vehicle privat. La millora del transport públic ferroviari que ha experimentat Terrassa és una oportunitat per aprofundir en aquest model de substitució.

Alhora, l’encara elevada autocontenció de la ciutat pel que fa a mobilitat obligada, juntament amb la seva grandària, fan de Terrassa un territori especialment adient per ser recorregut a peu.

No obstant aquesta aposta decidida pels modes de transport no contaminant, cal assegurar una correcta gestió del trànsit i l’aparcament, atesa la grandària del parc mòbil existent, i cal millorar sensiblement les connexions interurbanes, atesa la deficient connexió de transport públic interurbà encara existent entre Terrassa i moltes de les principals zones d’activitat econòmica de l’entorn metropolità.