El centre de Terrassa s’ha fet petit: només cal passejar-se pel carrer sant Pere un dissabte a la tarda per adonar-se d’això. I alhora, i paradoxalment, el pas pel carrer sant Pere a partir de les deu de la nit ens evoca poderosament la imatge d’una ciutat deserta.
Aquesta tendència a la concentració funcional i horària en espais molt reduïts, conseqüència també en part de l’atractivitat que Terrassa exerceix sobre bona part de la comarca, desertifica els barris i simplifica en excés la ciutat.
Cal impulsar el desenvolupament dels eixos cívics, comercials i d’oci que despunten tímidament a diversos àmbits de la ciutat, assegurar la seva complementarietat i facilitar la connexió entre els diferents eixos cívics i comercials a partir de les diverses avingudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada