Programa electoral 2011

395 PROPOSTES PER CONSTRUIR LA TERRASSA DEL FUTUR

1. Presentació

Trenta-tres anys d’ajuntaments democràtics ens han aportat una evident i profunda transformació de les nostres ciutats. Terrassa n’és un clar exemple. Aquest avenç, aquesta transformació, no amaga els dèficits que encara tenim.

Tres dècades després, i immersos en una crisi profunda de models (econòmic, financer, social, ambiental i també de model polític), es fa necessari, urgent i indispensable adaptar la política, el projecte i el model de ciutat a la complexitat de les noves realitats. És l’hora de plantejar-nos nous reptes, d’acord amb els canvis que es van produint a la nostra societat.

Terrassa és la ciutat on vivim, on dormim, en molts casos hi treballem, on intentem anar al cinema o a sopar, on els nostres fills van a l’escola, on plorem, on riem (en definitiva, on passem la major part del nostre present) i on volem passar la major part del nostre futur. Terrassa és un projecte en construcció, un projecte viu que reinterpreta la realitat diàriament. Una ciutat que transforma amb molta rapidesa la seva estructura social i econòmica. El procés de globalització econòmica, primer, i la immigració i la crisi actual, després, han comportat i comporten canvis importants a la ciutat.

I hem de saber donar respostes. Hem d’estar preparats per fer front a les noves situacions i als problemes d’una societat cada cop més complexa. Un atur elevat i estructural, un creixement desmesurat de la ciutat, la gestió de l’espai públic, l’envelliment de la població, els joves i les seves demandes i necessitats, el paper dels serveis socials, el paper de l’educació, les polítiques de seguretat, d’habitatge i de comunicacions i infraestructures, la nova realitat econòmica, la recerca d’un nou model productiu capaç de reduir la taxa d’atur, l’aposta per infraestructures del coneixement, suposen desafiaments de present i de futur molt importants.

Volem, per necessitat, però també per convenciment, seguir impulsant polítiques per a les persones, insistint en la cohesió, en les polítiques socials, en el desenvolupament sostenible, en la convivència i en la identitat municipal i de país. Seguim apostant per una economia diversificada (amb apostes sectorials concretes), intensiva en coneixement, i sostenible socialment i territorialment.

No volem ser la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, volem ser la primera en qualitat de vida. I per això hem d’adequar discursos i projectes, i cal que vetllem per tal que la modernitat, l’eficiència, la transparència, l’agilitat administrativa, la proximitat, la informació, la comunicació i l’eficàcia siguin els valors que l’actuació municipal transmeti a la ciutadania.

Treballem, doncs, per un model propi de ciutat, basat en els principis de llibertat, d’igualtat, de cohesió, de civisme, de sostenibilitat i d’identitat. Volem una ciutat cohesionada i cívica des de la complexitat social, competitiva des de la diversitat econòmica, i catalana des de la voluntat de voler ser i participar.

2. D’on venim...

L’any 1979 Terrassa era una ciutat grisa i trista. Una ciutat derrotada, perduda després de 40 anys de franquisme. Una ciutat que no sabia ni podia digerir uns creixements demogràfics desmesurats i feia de la desestructuració urbanística una de les seves principals característiques. Dèficits de serveis, problemes de cohesió i poca consciència ciutadana. A tot això caldria afegir-hi una important crisi industrial, estructural, amb nivells d’atur asfixiants.

Aquest era el punt de partida, i convé no oblidar-ho... 30 anys són molts; però pocs si parlem de democràcia, si parlem de transformacions urbanístiques, de transformacions socials. I és bo recordar aquest punt de partida per posar en valor on som ara, per posar en valor el que hem fet entre tots. Perquè tot i que l’administració va tenir el seu paper el fet és que, per sort, hi havia una ciutat que volia superar aquella realitat i volia refer-se. I aquesta voluntat era transversal i patrimoni d’un ampli ventall de ciutadans de diferents sensibilitats, enquadrats en els moviments veïnals, culturals, polítics i sindicals. Ara bé, i reconeixem que és molt fàcil dir-ho ara, tot aquell procés hauria pogut anar molt més lluny, hauria d’haver anat molt més lluny si totes les energies que naixien de la ciutadania més compromesa s’haguessin canalitzat cap a la voluntat de canvi real, de transformar la ciutat no només urbanísticament sinó també socialment i no, com es va fer, prioritzant sectors pels quals el canvi no era l’objectiu, sinó el camí per continuar manant.

Terrassa és una ciutat que en 60 anys pràcticament ha multiplicat per quatre la seva població. Això que és una obvietat s’ha produït a onades, i a onades sobtades. El 1950 érem 58.000 habitants; el 1970, 138.000; el 1990, 160.000 i el 2011 som més de 214.000. Liderem una comarca, el Vallès, cridada a ser, ja ho és de fet, una de les comarques més habitades del país, amb una forta pressió urbana i industrial; tenim un terme municipal ampli, una ciutat ben comunicada, amb una situació geogràfica envejable que ha facilitat els creixements; però també ho va facilitar una voluntat política clara de voler esdevenir la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants ?com si això, per definició, fos positiu? partint de confondre creixement urbanístic i demogràfic amb creixement del benestar i millora de la qualitat de vida.

Un creixement que ha mostrat i demostrat, i no ara sinó des de ja fa molts anys, les evidents dificultats per incorporar els nous terrassencs vinguts de lluny al projecte de ciutat.

Per poc que retrocedim a la ciutat dels anys 70, que encara estava assumint tota la gent que acabava d’arribar, recordarem com els primers ajuntaments democràtics van anar creant el que en dèiem els serveis bàsics que calien per fer possible el funcionament quotidià: polítiques de serveis urbans, d’asfaltat de carrers, de dotació de clavegueram, d’enllumenat públic, de voreres... A poc a poc semblava que això havia de construir ciutat en el sentit més ampli, però no va ser així. L’ordenació bàsica de la ciutat es va anar fent a batzegades, i l’obligació de donar resposta al creixement anava acompanyada d’una legítima reivindicació veïnal, de necessitats moltes vegades objectives i reals, però massa vegades pocs analitzades i sense planificació estratègica, cosa que va segmentar la ciutat urbanísticament i socialment. Teníem un centre més o menys consolidat i un conjunt de barris aïllats que, en funció de les reivindicacions dels seus líders veïnals, disposaven de més o menys serveis. Si hi afegim que Terrassa vivia un moment complicat, amb unes elits econòmiques, culturals i socials que anaven de mal borràs, trobem un panorama complicat.

Durant els anys següents, un cop ja teníem carrers, es va considerar que calia fer barri, fer comunitat. Però es va seguir fent a través de les pedres, no de les persones. Es van construir places, però no es va facilitar la consolidació d’un teixit social que en fes ús. Es van construir equipaments, però no hi havia prou activitats per fer-s’hi. Es van construir jardins, rambles, carrers amples..., però es van obviar les persones, el teixit social.

3. On som?

Som a mig camí. S’ha fet molta feina, però ens en queda molta més per fer. L’administració pública ha de donar exemple d’una gestió transparent, eficaç, eficient i, per sobre de tot, acurada. Els recursos públics són de tothom. No són diners de l’administració; són diners dels ciutadans, i això ens obliga a tenir una cura especial en la seva utilització. Hem començat a prendre decisions clau, estratègiques, però encara tenim molta feina a fer.

Som a principis del segle XXI, del segle digital, del segle virtual, en molts casos. I algú creu que encara pot moure’s en paradigmes antics que ja no corresponen a la realitat.

Ha començat a canviar el paradigma en què ens movíem fins ara. Ens trobem en un moment d’incertesa, de dubtes, de cruïlles que ens fan pensar dues vegades abans de triar un camí, perquè el cost de tirar enrere seria massa elevat. Aquest canvi de paradigma és múltiple: és econòmic, social i polític.

El món econòmic viu immers en una profunda crisi financera amb canvis sense precedents en els àmbits industrial i bancari, on és ben clar que les coses ja no tornaran a ser com eren. El plantejament social ha viscut, també, una transformació profunda després d’haver situat al centre del debat les polítiques socials, i ha mogut el centre de gravetat, de la caritat a l’equitat. I la política es veu sacsejada per noves fórmules: democràcia directa a través de consultes, multiplicitat de partits polítics que van omplint nínxols d’electors... Les tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen l’oportunitat de dialogar amb molta gent de llocs molt diversos, en peu d’igualtat i de tu a tu, en primera persona.

I tot i això, és difícil que no hi hagi reticències al canvi per part dels qui fins ara ho han tingut tot de cara. Això vol dir que hem de treballar de manera seriosa i constant per anar reduint la distància que separa els uns dels altres en la societat. Els rics cada dia són més rics i els pobres són més pobres. Entremig, no fa gaire, hi havia una franja que es deia classe mitjana, però que està desapareixent a marxes forçades. Tots els drets que hem anat guanyant al llarg de molts anys ara ens els van retallant a poc a poc amb l’argument de la crisi econòmica i de decisions equivocades.

No parlem de les prestacions econòmiques directes: els famosos quatre-cents euros o els xecs bebè. Ni dels autobusos gratuïts per a determinats col·lectius. Això no és protecció social, això és electoralisme i llençar els diners. Parlem, per no concretar, de decisions de despesa errònies amb diners que són de tothom; és evident que hi ha despeses prioritàries i despeses que poden ser considerades des de diversos punts de vista. Precisament per aquest motiu hi ha diferents partits polítics i diferents gestors públics. Perquè no és obvi el que és prioritari. Per a nosaltres, les prioritats són el benestar i la qualitat de vida.

I resulta que, a finals del 2007, a Terrassa hi havia unes 22.000 persones en situació de risc o exclusió social. Això representava un 11% de la població. A finals del 2010, la xifra de persones excloses o en situació de risc ha anat en clar augment. Estem parlant de 36.000 persones. Tant al 2007 com al 2010 cal afegir totes aquelles persones que es troben en diferents situacions de vulnerabilitat: parelles joves que han perdut la feina, que encara perceben prestacions d’atur, però que deixaran de fer-ho; treballadors de la construcció difícilment recol·locables; persones grans amb ingressos per sota del llindar mínim; un 40% dels nostres adolescents que no tenen els estudis mínims; més del 10% de la població total amb dificultats de lectoescriptura; persones amb problemes crònics de salut, amb l’autonomia personal limitada, sense xarxa social de referència…

Una ciutat que exclou de l’accés a la igualtat d’oportunitats un percentatge elevat de la població és una ciutat amb un problema crònic, de llarga gestació i trajectòria. És una ciutat on plou sobre mullat, i on la crisi econòmica no ha fet més que agreujar característiques estructurals preexistents.

4. On volem anar

Cal que seguim un camí clar i ben dibuixat per a la construcció d’aquesta ciutat, on el benestar i la qualitat de vida siguin els eixos centrals, on els factors de vulnerabilitat social es redueixin al màxim, i on l’aposta per una economia diversificada i intensiva en coneixement, sostenible socialment i territorialment sigui ferma i sense camí de retorn.

En aquest sentit, cal desenvolupar i aprofitar al màxim les eines que tenim i que hem posat a punt aquests darrers anys. No obstant això, cal tenir clar que les polítiques públiques de benestar, en el millor dels casos, serviran com a mecanisme de contenció i esmorteïment de les conseqüències indesitjables no previstes de l’actual model de ciutat. I les polítiques de promoció econòmica, d’aposta clara per un canvi de model que garanteixi feina per a tothom, sostenibilitat ambiental, ús eficient i estalvi dels recursos i l’energia, i conservació del territori i la seva biodiversitat, són d’efectes a molt llarg termini. Aquest procés de canvi de model també accelera el procés de transformació social a la ciutat, augmenta la diversitat, la complexitat i el risc de fragmentació i fractura social. Si volem avançar cap a un model de ciutat veritablement inclusiu, on la igualtat d’oportunitats i el benestar de la població siguin una realitat quotidiana, cal començar a posar les bases per realitzar canvis de llarg abast temporal i de caire sistèmic. I això només pot fer-se des de la màxima complicitat amb els actors socials. I des d’una acció política del segle XXI: relacional, consensual i facilitadora.

Perquè al costat de la millora dels mecanismes de protecció social, de dinamització comunitària i de transformació del model productiu apostant pel talent, la tecnologia i la innovació, hem de tornar a apel·lar a la necessitat de seguir defensant, sense possibilismes, el somni que volem...

5. Volem una ciutat cívica

Volem una ciutat cívica, i ens cal. Ja hem fet passes molt importants per retornar el sentit a la paraula civisme. Civisme és el compromís amb la pròpia ciutat i amb el país. És una acció deliberada de participació de la comunitat per millorar-la i formar-ne part activament. I per fer que la ciutadania se senti partícep d’aquest projecte cal fer que l’administració torni a ser propera, transparent, clara. Ens cal apropar l’administració a la ciutadania, perquè se la senti seva, perquè se la faci seva, perquè és seva. Perquè l’administració, igual que la ciutat, és propietat dels ciutadans i les ciutadanes. Perquè l’administració no és l’objectiu en si mateix, és l’eina indispensable per garantir la igualtat d’oportunitats. I per aquest motiu l’hem d’organitzar millor. Volem els millors, i cal que estiguin en els millors llocs. Per això, sovint cal un esforç de flexibilitat, que no de flexibilització: amb mentalitat oberta per descobrir que, de vegades, haver-ho fet sempre igual no vol dir que sigui la millor manera. Innovar, descobrir, conèixer i aprendre són mots que han d’estar lligats intrínsecament a l’administració pública.

5.1. Gestió eficient, eficaç i útil dels recursos públics.

El civisme comença per la pròpia administració, i més en un temps de dificultats econòmiques. Cal restringir despeses, fent una lectura ambiciosa i imaginativa dels programes que fa l’ajuntament i analitzant detalladament la seva utilitat. Cal incrementar els ingressos, per la via de la negociació amb les administracions de nivell superior, però sobretot millorant els ingressos propis i consolidant una gestió patrimonial orientada a l’obtenció simultània de liquiditat i rendibilitat social. I, per descomptat, cal aprofundir en la millora de l’eficiència de l’administració local.

1. Unificarem les eines diagnòstiques i prospectives de l’administració local, per millorar la capacitat de planificació estratègica i evitar la reiteració d’estudis parcials. Tindrem permanentment actualitzada la diagnosi de les necessitats de la ciutat, i millorarem les eines de gestió de la informació municipal simultàniament com a element d’eficiència i com a eina diagnòstica.

2. Realitzarem anàlisis detallades de cost econòmic i benefici social de tots els serveis municipals actualment existents, i proposarem la reconversió o el tancament dels serveis obsolets o innecessaris des del punt de vista social.

3. Aplicarem criteris de transversalitat per a la compactació de serveis municipals, reduint l’excessiva atomització existent i alleugerint l’estructura directiva.

4. Evitarem les duplicitats en la prestació de serveis, tant entre diferents administracions com a l’interior de la pròpia organització municipal.

5. Continuarem el procés de racionalització del holding municipal, reduint el nombre d’empreses, organismes autònoms i patronats municipals al mínim imprescindible.

6. Aplicarem criteris d’economia d’escala a la política de compres de l’administració local, per tal d’aconseguir majors estalvis en la compra de béns, serveis i subministraments.

7. Intensificarem l’aplicació de criteris d’austeritat en el consum de materials fungibles, les despeses de protocol i representació, els contractes de consultoria i assistència i les despeses de publicitat, propaganda i correu.

8. Posarem en marxa un pla de viabilitat econòmica de l’acció de govern municipal per al mandat 2011-2015, que contempli les opcions d’endeutament a llarg termini i de realització patrimonial per finançar inversió, fixi objectius anualitzats d’ingressos i despeses per a tot el mandat i estableixi els programes d’actuació de l’administració local amb la corresponent proposta de dotació econòmica plurianual per a cadascun d’ells.

9. Impulsarem un pla de reorganització de la plantilla i del catàleg de llocs de treball de l’administració local, per concretar i temporalitzar els processos de compactació o tancament de serveis i la corresponent reubicació dels treballadors afectats. En paral·lel, impulsarem un nou procés de valoració de llocs de treball amb criteris d’equitat i transparència, i elaborarem un pla de contenció de la plantilla municipal a llarg termini.

10. Elaborarem una anàlisi detallada dels serveis impropis (competència d’altres administracions) prestats per l’Ajuntament de Terrassa, i del seu cost, per tal de negociar amb les administracions responsables de la prestació d’aquests serveis el corresponent rescabalament econòmic.

5.2. Organització de l’administració local transparent, professional i orientada al ciutadà.

Cal que els electes recuperin la seva funció d’interlocutors de la ciutadania, d’antenes de detecció de noves problemàtiques i necessitats, de constructors de futurs possibles, d’agents de canvi social... Alhora, cal que els electes tinguin la valentia suficient com per saber dir “no” a les demandes irresponsables o egoistes que massa vegades formulen els segments ciutadans menys compromesos amb l’interès general. Cal, en definitiva, potenciar la funció política i relacional dels regidors, en detriment de l’excessiu tancament al despatx i en detriment del freqüent atrinxerament de l’electe en un mer rol de tècnic, d’especialista en temes concrets.

Cal simplificar al màxim els mecanismes de relació de l’ajuntament amb la ciutadania i amb les empreses, i diferenciar clarament la relació política de l’administrativa. En aquest sentit, cal facilitar els espais d’anàlisi, debat i reivindicació ciutadana, mitjançant una major accessibilitat dels electes i una absoluta transparència informativa de la gestió municipal. I també cal facilitar els mecanismes de relació administrativa, aprofundint en les possibilitats de l’administració electrònica, multiplicant els canals d’accés dels ciutadans a l’administració i acostant l’administració al territori.

11. Promourem una redefinició de l’estructura orgànica municipal, reduint el nombre d’àrees de gestió i de regidories delegades, i limitant al màxim el nombre d’electes amb dedicació exclusiva.

12. Avançarem en la definitiva transversalització de l’organització municipal, reconvertint les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal.

13. Promourem una redefinició de l’estructura territorial municipal, potenciant el paper dels districtes com a prestadors de serveis i reconvertint el seu actual rol reactiu (de mer receptor de demandes ciutadanes i de gestor de conflictes) en planificador i proactiu.

14. Impulsarem un model de presa de decisions més àgil, reduint el nombre de membres de la junta de govern local, i establint espais periòdics de coordinació entre la direcció política i la direcció tècnica de l’ajuntament.

15. Promourem, paral·lelament, un reforçament dels espais deliberatius, atorgant majors competències al ple municipal i delimitant amb major claredat les atribucions delegades a la junta de govern.

16. Impulsarem les modificacions del ROM que siguin necessàries per facilitar una major agilitat i utilitat dels plens municipals, així com per promoure la participació de la ciutadania als mateixos.

17. Millorarem el web municipal per adequar-lo a les actuals realitats comunicatives i dotar-lo de major eficàcia informativa i participativa.

18. Actualitzarem i simplificarem els sistemes de comunicació entre ciutadania i ajuntament, i impulsarem decididament l'administració electrònica.

19. Simplificarem i agilitzarem al màxim els procediments de sol·licitud de llicències de diferents tipologies, i establirem una carta de compromisos pel que fa als temps de resolució dels expedients.

20. Avançarem en l’accessibilitat universal de l’administració, tant dels seus espais físics com virtuals, i els dotarem progressivament dels mitjans per poder atendre a persones cegues i sordes i garantir la seva autonomia en la seva relació amb l’ajuntament.

21. Analitzarem la viabilitat de l'ús de les llicències lliures i cooperatives (GNU, Linux, etc) en el sistema informàtic municipal, i promourem l'ús corporatiu de programari lliure i en català.

5.3. Mitjans per millorar l'associacionisme, a l’abast de la ciutadania.

La història de la ciutat de Terrassa del darrer segle no s’entendria sense l’àmplia i diversa xarxa associativa existent. Els moviments culturals, cívics, esportius o veïnals han estat decisius en la configuració de la ciutat, i en l’estructuració de les seves xarxes socials bàsiques. Des de ja fa anys, però, assistim a un creixent procés d’atomització i afebliment del teixit associatiu.

A banda dels motius generals, de caire estructural, que expliquen aquest fet, com ara el creixent individualisme de les societats actuals, la creixent segmentació de la ciutadania (que abona el creixement exponencial d’associacions ultraespecialitzades però petitíssimes quant a socis, capacitat i representativitat) o la dificultat de substitució generacional dels dirigents de les entitats històriques i més generalistes, la pròpia acció de govern municipal ha contribuït, en no poques ocasions, a desmobilitzar les entitats, a suplantar-ne algunes funcions des de l’administració i a establir-hi relacions de caire clientelar en alguns casos. Cal redreçar aquesta situació, posant a l’abast de les entitats les eines necessàries per tal que recuperin la seva potència històrica, la seva capacitat de convocatòria i la seva autonomia.

22. Crearem un Punt de cooperació i suport per a entitats.

23. Desenvoluparem un espai virtual d’eines de gestió per a entitats.

24. Potenciarem la consolidació de xarxes ciutadanes per facilitar l'accés gratuït a internet, i per potenciar la cultura cooperativa en la construcció de coneixement i l'aprofitament de recursos de les TIC.

25. Fomentarem la coresponsabilitat de les entitats, i facilitarem eines de formació i reciclatge per tal que les que ho desitgin puguin millorar la seva capacitat econòmica i de gestió.

26. Fomentarem decididament el voluntariat, i construïrem conjuntament amb les entitats que ho desitgin un pla de captació d’associats i de difusió de les seves activitats.

27. Estudiarem la viabilitat de transferir al teixit associatiu la gestió de determinats serveis voluntaris, vinculats al lleure, l’esport, la cultura o el foment de la convivència.

28. Promourem la cooperació entre entitats, tant des del punt de vista material (cessió o aprofitament d’espais i infraestructures) com des del punt de vista de l’oferta d’activitats i serveis.

29. Donarem suport a les entitats en el seu creixement més enllà de la ciutat, facilitant processos d’incorporació a entitats de segon nivell (federacions, coordinadores, etc) i acompanyant les entitats que ho desitgin en projectes de difusió d’àmbit supralocal.

5.4. Mecanismes de democràcia directa i participativa.

Cal millorar la participació de la ciutadania en la governança de la ciutat: la majoria dels ciutadans i, en menor mesura, el teixit associatiu, desconeixen les possibilitats de participar, influir i implicar-se en els afers de la vida pública local, més enllà de les relacions habituals de sol·licitud d’informació o la formulació de queixes i suggeriments. Es fa evident, doncs, la necessitat d’augmentar i garantir la presència de la xarxa associativa de la ciutat en els diversos espais i processos de participació, així com la necessitat de promoure i potenciar la presència d’aquells grups socials que no acostumen a participar o desconeixen les possibilitats de participació, com per exemple les persones nouvingudes, la gent més jove o la ciutadania no organitzada.

Tanmateix, en l’actualitat hi ha una sensible manca d’interrelació dels diferents òrgans de participació que ja existeixen, i això dificulta l’aprofitament i la racionalització de la participació de les entitats, que massa vegades perceben com a inútil la seva presència en estructures de participació de caire deliberatiu, i senten que “només s’hi va a escoltar”. Cal, doncs, revisar i revitalitzar alguns dels òrgans existents, reduir-ne el nombre total, completar-ne alguns d’àmbits temàtics i avançar en la recerca de nous mètodes de participació més àgils i propers.

30. Desenvoluparem el pla estratègic de participació ciutadana 2011-2015, aprovat pel ple municipal de gener d’enguany.

31. Elaborarem una agenda participativa de mandat, en la qual s’especificaran els temes que es volen treballar de forma participativa, que difondrem i actualitzarem periòdicament.

32. Realitzarem accions formatives entorn de la participació ciutadana per als electes i tècnics municipals, i per al teixit social.

33. Donarem més protagonisme social als òrgans de participació, incrementant-ne la presència en els mitjans de comunicació i Internet.

34. Crearem una base de dades, un Registre Ciutadà en què els ciutadans, a títol individual, s’hi puguin inscriure per participar en els diferents òrgans i processos. Aquest registre ha de ser divers pel que fa als diferents sectors de la població (edat, sexe, territori, etc.) i ha d’assolir un nombre de persones adherides suficient com per garantir la seva represantativitat estadística.

35. Afavorirem la coordinació entre les diferents àrees municipals que gestionen consells, mitjançant la creació d’una Comissió Tècnica de Consells Municipals per tal d’establir circuits i canals d’informació entre els diferents òrgans estables de participació.

36. Regularem la iniciativa dels processos participatius que es proposin per part d’actors socials i ciutadans, per tal que es puguin dur a terme amb el suport de l’Ajuntament.

37. Impulsarem fórmules innovadores de funcionament en els processos, òrgans i mecanismes, que s’adaptin a la realitat quotidiana de les persones i a les seves necessitats de conciliar la vida familiar i laboral, el temps personal i el de participació en la vida comunitària de la ciutat.

38. Impulsarem el reconeixement dels grups no formalment constituïts, a fi i efecte que gaudeixin de les mateixes oportunitats que les entitats amb personalitat jurídica a l’hora de desenvolupar les seves activitats i esdevenir interlocutors de l’administració. (JERC)

39. Incorporarem la visió dels joves i infants al disseny de l’espai públic, la mobilitat, l’urbanisme, la seguretat, i en general a tots els aspectes de la ciutat, mitjançant la potenciació dels consells sectorials de joves i infants, i el foment de la seva independència de criteri i del seu rol d’interlocutor de l’administració. (JERC)

40. Fomentarem l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la participació ciutadana, mitjançant els missatges d’SMS i les eines del web 2.0.

41. Modificarem el Reglament de Participació Ciutadana per tal d’adaptar-lo a les noves necessitats de la governança local.

5.5. Planificació i manteniment de l'espai públic, al servei de les persones.

L’espai públic ha d’estar net, ben conservat, sense alteracions en els serveis i el mobiliari urbà, lliure de pintades, correctament senyalitzat, i absolutament accessible. És responsabilitat compartida de l’administració i de la ciutadania tenir-lo i mantenir-lo així, i assolir aquest objectiu és un senyal de civisme altament valorat per tothom.

Alhora, l’espai públic ha esdevingut, progressivament, un lloc de pas més que un lloc de trobada i relació social. Cal recuperar aquesta funció cívica del carrer, generant una ciutat més amable, segura i acollidora.

42. Dissenyarem un protocol de manteniment urbà àgil i efectiu, que asseguri la ràpida reparació i reposició dels elements malmesos.

43. Intensificarem les accions de millora de l’accessibilitat en l’espai públic, i inclourem criteris d’accessibilitat universal en el disseny dels nous espais urbans.

44. Garantirem una adequada senyalització de passos deprimits, passos de vianants i guals, per facilitar la circulació amb cadires de rodes. Incrementarem la vigilància i la sanció de la indisciplina viària per garantir una bona mobilitat a les persones discapacitades.

45. Promourem l’accessibilitat als nous comerços i serveis, donant àmplia informació en tramitar l’autorització municipal de les possibilitats i les bonificacions existents.

46. Promourem la millora de l’accessibilitat dels establiments existents, mitjançant la recerca d’accions concertades amb els gremis i associacions empresarials de la ciutat.

47. Impulsarem accions adreçades a millorar la polivalència de l’espai públic, incorporant en el seu disseny i renovació criteris de satisfacció de les necessitats dels diferents grups de població, segons edat, sexe, mobilitat i tipologia d’ús de l’espai públic.

48. Realitzarem una anàlisi dels usos socials de l’espai públic, adreçats a identificar llocs disfuncionals o percebuts com a conflictius, i proposarem un pla de mesures correctores.

49. Proposarem mesures d’adaptació temporal i periòdica d’espais de pas com a espai de trobada i relació social, en aquelles zones de la ciutat més deficitàries quant a places i espais relacionals.

50. Posarem en marxa un pla de progressiva actualització i millora de la senyalització de la ciutat, informativa, d’itineraris i viària.

51. Promourem accions de foment de la coresponsabilitat de la ciutadania en l’adequat manteniment de la neteja i l’equipament de la ciutat, i impulsarem projectes d’autogestió veïnal per a la cura de l’espai públic.

5.6. Prevenció de l'incivisme i la inseguretat, i mecanismes de repressió adequats per fer-hi front si apareixen.

Per bé que l’incivisme acostuma a ser una conseqüència derivada de determinades disfuncions socials, i que per tant cal posar tots els esforços en la prevenció mitjançant el desenvolupament d’un model de ciutat més just i inclusiu, i accentuar els mecanismes de prevenció mitjançant el treball socioeducatiu i el reforç del desenvolupament comunitari, no és menys cert que les societats complexes (i Terrassa no n’és una excepció) porten aparellades algunes dosis d’egoisme, de manca de respecte pel bé comú o directament de comportaments delictius.

Per tant, i en paral·lel amb un treball constant i sistemàtic de prevenció, detecció i correcció dels elements socials generadors d’incivisme, cal disposar dels mecanismes de protecció de la comunitat necessaris per garantir una ciutat segura i cívica.

52. Actualitzarem l'ordenança de bon govern i convivència ciutadana a les necessitats i realitats del present.

53. Possibilitarem la realització de serveis a la comunitat substitutoris de les sancions per infracció de l’ordenança de bon govern, implantarem mesures alternatives a la sanció pecuniària en infraccions de menors per consum d’estupefaents, i intensificarem la col•laboració amb les altres administracions en l’execució de mesures penals alternatives.

54. Dissenyarem una nova organització de la seguretat pública que integri, des d’una perspectiva global, tots els cossos, els serveis, les administracions i les autoritats en la matèria.

55. Explorarem la possibilitat de planificar les polítiques de seguretat ciutadana coordinadament amb els ajuntaments veïns.

56. Redactarem Plans sectorials de seguretat: poligons industrials, zones comercials i zones residencials.

57. Garantirem la suficiència de la plantilla de la Policia Municipal perquè sigui adequada a les necessitats reals de la ciutat.

58. Posarem en marxa mecanismes de participació ciutadana per a l’anàlisi i el debat dels plans, programes, projectes i accions vinculats a la seguretat.

59. Elaborarem una enquesta periòdica de victimització1 específica de la ciutat.

60. Millorarem l'Espai Drets, lloc web de lluita contra la discriminació.

6. Volem una ciutat cohesionada

Volem una ciutat cohesionada, i ens cal. Una ciutat en què la convivència sigui una responsabilitat compartida, no la d’uns quants. Una ciutat en què els usos de l’espai públic siguin compartits i assumits per tothom. Una ciutat en què els conflictes, que evidentment existeixen, siguin resolts pacíficament i a través del diàleg. Una ciutat responsable i solidària amb els més febles. Una ciutat on tothom pugui trobar el seu espai sense que això impliqui una lluita fratricida. Tenim els espais públics suficients perquè tothom pugui trobar un lloc on se senti còmode, i n’estem obrint molts més. L’espai públic no es limita, però, a carrers, places i patis. Espai públic també són parades d’autobús, andanes de tren i equipaments cívics.

6.1. Uns serveis socials i sanitaris universals, eficients, eficaços i basats en la prevenció.

El present i el futur de les polítiques socials municipals han d’encarar una sèrie de reptes a partir d’un nou model de treballar, universal i integral, que aconsegueixi consolidar un sistema on la planificació estratègica sigui la base. Es centra en un canvi de lògica en el plantejament de l’atenció social que comporta el pas de la perspectiva individual a la comunitària, de la promoció de l’assistencialisme a la de l’autonomia, d’un enfocament centrat en els problemes econòmics a un enfocament multidimensional, de la reacció a l’acció estratègica i anticipadora, d’entendre les conseqüències a centrar-se en les causes, de l’especialització i segmentació a la transversalitat i coordinació multinivell, i que possibilita avançar cap a la coresponsabilització, la participació i la sensibilitat de les particularitats territorials i de col·lectius.

Es preveu l’homogeneïtzació dels territoris de cobertura de cadascun dels equips bàsics d’atenció social amb els de les àrees bàsiques de salut, per possibilitar una millor planificació i coordinació. Així mateix, s’aprofundeix en una reorientació del treball d’aquests equips bàsics vers una perspectiva comunitària, així com vers una major responsabilització de l’usuari en la resolució de les seves dificultats. Aquesta reorganització dels serveis bàsics s’acompanya d’un procés de redimensionament i actualització dels projectes socials adreçats respectivament a infància i família, problemàtiques socioresidencials, discapacitat i dependència, així com d’una millora en la qualitat i la prestació de serveis específics (SAD) i especialitzats (EAIA). Aquests serveis, en aquelles prestacions que estan subjectes al pagament de taxes i preus públics, es presten amb criteris de màxima eficiència, i es cobren amb criteris de progressivitat i equitat social: ningú s’ha de quedar sense servei per manca de recursos, però cal evitar les situacions de barra lliure.

La planificació i posta en funcionament de les noves àrees bàsiques de salut també és el punt de partida per al desenvolupament i millora de projectes basats en la prevenció i en l’orientació comunitària, que focalitzin la seva actuació amb criteris proactius i se centrin en el treball de col·lectius poblacionals amb majors riscos de salut. Es tracta de millorar la coordinació entre les actuacions realitzades pels proveïdors de serveis de salut al territori amb les que es realitzen des de l’ajuntament per tal d’incrementar-ne l’impacte, es tracta de donar un pas substantiu en termes de prevenció i detecció precoç. I es tracta de fer això a Terrassa, una ciutat amb un gran potencial per esdevenir capdavantera en la nova economia del coneixement, on el cluster sanitari serà un dels pilars de generació de nova riquesa, i on recentment hem adquirit la finca de Torrebonica com a primer pas per consolidar un pol de coneixement, producció i tecnologia, un pol de formació universitària en especialitats vinculades a la salut i un pol d’atenció sociosanitària d’alta qualitat.

61. Desenvoluparem el Punt municipal d'atenció a les discapacitats.

62. Desplegarem el Pla local de serveis socials, i n'efectuarem la revisió i actualització per al periode 2013-2017.

63. Actualitzarem el Reglament municipal per a la prestació de serveis socials al nou marc legislatiu.

64. Millorarem el catàleg de serveis socials, amb especial atenció a les necessitats derivades de les situacions de dependència.

65. Desenvoluparem accions de suport i acompanyament a les persones cuidadores de persones dependents.

66. Millorarem la prestació del servei de transport adaptat.

67. Impulsarem nous programes de suport a la supressió de barreres arquitectòniques a l'interior dels domicilis de persones discapacitades.

68. Millorarem l’activitat de lleure i oci per a infants amb discapacitat.

69. Impulsarem la creació d'espais de respir per a familiars de persones amb discapacitat.

70. Desenvoluparem un programa d'atenció socioresidencial de caràcter integral.

71. Construïrem l'alberg nocturn de baixa exigència (ANDANA).

72. Desenvoluparem un programa d'infància i família de caràcter universal i transversal amb especial atenció al desenvolupament de recursos deficitaris (centres oberts, esplais diaris i escola de família).

73. Millorarem l’atenció domiciliària adreçada al treball de suport socio-educatiu a famílies.

74. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció de la residència i centre de dia per a gent gran de Sant Pere Nord, i la calendarització de la construcció de la residència per a gent gran de ca n'Anglada.

75. Impulsarem la construcció de noves residències, en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i empreses.

76. Impulsarem la construcció de nous centres de dia, en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i empreses.

77. Estudiarem la viabilitat econòmica d'una residència i centre de dia per a gent gran de titularitat municipal.

78. Impulsarem la creació de llars assistides per a menors sota mesura de protecció, de grandària limitada, com a alternativa a l'actual model de CRAE.

79. Millorarem la dotació de professionals de l'EAIA, amb l'objectiu de consolidar un tercer equip i millorar la capacitat d'atenció a la infància en risc greu.

80. Acordarem amb tots els agents de la xarxa social l'establiment i aplicació d'un protocol de ciutat de prevenció del maltractament infantil.

81. Acordarem amb tots els agents de la xarxa social l'establiment i aplicació d'un protocol de ciutat de prevenció del maltractament a la gent gran.

82. Millorarem el model d’atenció integral a les dones en situació de violència i els seus fills tot creant indicadors de qualitat dels serveis i amb la formació continuada dels diferents professionals que intervenen.

83. Millorarem el punt de trobada familiar del partit judicial de Terrassa, i reclamarem a la Generalitat un increment significatiu en el seu finançament.

84. Convertirem el Centre de Dia en Salut Mental en Centre de Rehabilitació Comunitària.

85. Impulsarem la creació d'un Club social per a l'atenció a persones amb malalties mentals.

86. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de Can Roca.

87. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del nou CAP de l'Avinguda Barcelona.

88. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya l'ampliació del CAP Sud.

89. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya el desdoblament del CAP Rambla, per acabar amb la congestió que pateix actualment.

90. Impulsarem el Govern Territorial de Salut del Vallès Occidental Oest com a espai de diagnòstic i planificació estratègica en l'àmbit de la salut, al costat de la Generalitat i la resta de municipis del nostre àmbit territorial.

91. Desenvoluparem l'espai de Torrebonica com a centre de coneixement, recerca, innovació i prestació de serveis en el camp de la salut, i en potenciarem simultàniament els valors mediambientals.

92. Impulsarem l’arranjament d’itineraris segurs a peu i en bicicleta entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa.

93. Millorarem la connexió en transport públic entre la trama urbana, l’àmbit de Torrebonica i l’Hospital de Terrassa, mitjançant l’establiment de busos llançadora entre els punts nodals de la xarxa ferroviària, les principals parades de bus i aquest complex sanitari i de coneixement.

6.2. Una xarxa educativa equilibrada, no segregadora i defensora de l'excel·lència.

Apostem per la municipalització del sistema educatiu. En aquest sentit, i seguint els principis de subsidiarietat i d’apropament dels serveis públics al ciutadà, com a mesura de gestió més democràtica i eficaç, proposem una progressiva assumpció de competències en la planificació i gestió de l’educació per part de l’ajuntament. Mitjançant la delegació de competències i la transferència dels recursos adequats, les administracions locals han de poder gestionar les infrastructures i els diferents serveis educatius, tot potenciant l’autonomia dels centres escolars i aportant solucions efectives a les seves necessitats d’acord amb els corresponents projectes educatius.

Això ha de permetre, entre d’altres, planificar l’oferta escolar a nivell municipal, impulsar programes d’intervenció socioeducativa, establir criteris propis d’admissió d’alumnes, així com la gestió, ja ara, de l’ensenyament infantil, l’educació de les persones adultes i els programes de qualificació professional inicial i, progressivament, del conjunt de l’ensenyament obligatori. Cal vetllar, així mateix, per a la igualtat d’accés de tots els ciutadans i ciutadanes a una educació pública de qualitat i gratuïta, i més encara tenint en compte les circumstàncies en què es troba actualment el món de l’educació.

Finalment, considerem que l’educació en el lleure és un instrument de primer ordre per potenciar la funció educativa de l’entorn, i cal contribuir de manera decidida al seu enfortiment.

94. Establirem un pla especial per al desenvolupament del Primer Cicle de l’Educació Infantil (0-3 anys), finançat en conveni amb el Departament d’Ensenyament. Aquest pla ha de permetre una oferta pública suficient de places, mitjançant la creació de noves escoles bressol, tant en terrenys nous com aprofitant equipaments escolars existents que estiguin poc utilitzats.

95. Treballarem per aconseguir el traspàs de les escoles bressol de titularitat de la Generalitat, gestionar l’oferta educativa del 0-3 i vetllar per la qualitat pedagògica de tota l’educació ofertada en aquest cicle, mantenint el seu caràcter educatiu. Flexibilitzarem els serveis educatius per als infants de 0-3 anys per ajustar-los a les necessitats familiars i laborals.

96. Potenciarem nous serveis socioeducatius per als infants de 0-3 anys i les seves famílies: espai familiar, espai nadó, activitats per a pares i mares.

97. Reclamarem la transferència al municipi de la titularitat de les escoles públiques d’educació d’adults, mitjançant el traspàs de competències amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials.

98. Reclamarem la gestió municipal de les beques de menjador i ajuts de materials escolar, vetllant perquè tots els centres que ho necessitin disposin dels serveis de transport i menjador, amb qualitat.

99. Revisarem el mapa escolar de l’ensenyament obligatori, assegurant una oferta suficient de places públiques en totes les zones de la ciutat, promovent l’existència de centres integrats de titularitat pública en les mateixes condicions que els ja existents de titularitat privada, determinant els itineraris educatius dels alumnes des dels 3 fins als 18 anys en cada zona escolar, en centres integrats, o garantint la coordinació organitzativa i pedagògica entre centres diferents.

100. Actualitzarem periòdicament el mapa escolar a partir del coneixement de la realitat des de l’OME i amb la participació del Consell Escolar Municipal, en coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament, per tal d'evitar la segregació escolar per motius socials, econòmics o culturals.

101. Promourem un pla municipal d’itineraris segurs i vigilats que facilitin els desplaçaments a peu, de casa a l’escola, als escolars de la ciutat. Aquest pla ha de contemplar la problemàtica d’itineraris i horaris d’entrada i sortida dels centres educatius, facilitar-ne la coordinació entre els diferents centres, i buscar solucions imaginatives i funcionals per millorar aquesta mobilitat i fer-la més segura.

102. Buscarem una ubicació adient i funcional per als serveis educatius del Departament d’Ensenyament: Centre de Recursos Pedagògics, Equip d’Assessorament Psicopedagògic, Programa d’Educació Compensatòria.

103. Vetllarem per la qualitat i la innovació de les escoles d’educació especial de la ciutat; aprofitant i potenciant l’experiència i la professionalitat acumulades pel col·lectiu de professorat d’aquests centres. Vetllarem especialment pels de titularitat municipal: Fàtima i El Pi.

104. Planificarem i gestionarem programes d’acolliment i atenció educativa a l’alumnat de famílies immigrants, amb coordinació amb altres serveis educatius, i donant suport als centres educatius que acullin aquest alumnat. Evitarem la concentració d’alumnat immigrant i vetllarem perquè es distribueixi entre els centres públics i concertats de cada zona.

105. Des del Consell de la Formació Professional, promourem la comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. Promourem una oferta àmplia, diversificada i ajustada a la demanda del mercat, de cicles formatius de grau mitjà i superior.

106. Impulsarem la planificació i renovació progressiva del mapa escolar de la Formació Professional mitjançant acords i compromisos entre l’Administració educativa, l’Ajuntament, els Gremis, empresaris, agents socials i centres educatius, per a dur a terme les propostes.

107. Promourem, així mateix, una oferta àmplia i diversificada de programes de qualificació professional inicial.

108. Promourem l’elaboració d’un Pla d’Usos i Serveis, en col·laboració amb les AMPA i altres entitats, per als centres escolars de la ciutat, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu entorn i de ser focus de serveis a la comunitat. Aquest pla contemplarà la gestió de programes de compra de llibres de text i material didàctic, en tant aquests no siguin gratuïts, la gestió de serveis escolars (menjadors, horaris d’acollida al matí i la tarda), l’obertura de serveis educatius a la comunitat (biblioteca, accés a les TIC, esport), i l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, lúdic o esportiu, per a l’alumnat en horari no lectiu i en períodes vacacionals.

109. Iniciarem una nova etapa del Projecte de Ciutat Educadora, participatiu, amb perspectiva transversal i integral que superi projectes antics i defineixi noves línies estratègiques a la llum de les necessitats socials de la ciutat i els nous reptes, i que integri els diferents plans educatius d’entorn actualment existents.

110. Potenciarem les activitats educatives complementàries, difoses a través de la guia d’activitats i serveis educatius, per tal de fomentar l’educació cívica i d’arrelar les escoles al territori.

111. Treballarem per coordinar i dinamitzar l’actuació de les persones que representin el municipi ens els consells escolars de centre i fomentarem els intercanvis entre elles. Volem estendre aquests representants municipals també als centres escolars privats sostinguts amb fons públics.

112. Fomentarem l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa dels drets de l’alumnat i n’incentivarem la participació en els consells escolars. S’haurà de mantenir un contacte permanent amb els diferents col·lectius de joves, organitzant activitats a les escoles i instituts per donar a conèixer els drets de l’alumnat. (JERC)

113. Donarem suport a la renovació pedagògica, als moviments que la promouen, a les associacions de professorat, d’alumnes i de centres; i a l’organització de jornades, setmanes de l’ensenyament, escoles d’estiu, etc. Suport i col·laboració amb l’Associació de Mestres Alexandre Galí, de llarga tradició en la renovació escolar a Terrassa.

114. Reconeixerem les entitats d’educació en el lleure com a interlocutors en l’àmbit educatiu, i promourem la seva participació en el disseny de les polítiques infantils i juvenils.

115. Valorarem i potenciarem les entitats d’esplai de Terrassa pel desenvolupament d’activitats extraescolars i serveis educatius a infants i joves, tenint en compte el bagatge educatiu i professional que les entitats poden proporcionar, prioritzant-les davant d’altres ofertes.

116. Donarem un suport especial a les entitats que, per la seva ubicació o especificitat, treballen per combatre les desigualtats socials.

117. Impulsarem el reconeixement de l’actuació amb joves de 12 a 18 anys dins les entitats d’esplai i estudiarem la dotació de partides pressupostàries conseqüents a les necessitats del col·lectiu.

118. Crearem una borsa de classes de repàs, i dinamitzarem un sistema d’intermediació per posar en contacte els estudiants que necessiten classes de repàs per millorar l’aprenentatge amb aquells que no poden compatibilitzar l’estudi i la feina, per tal posar en contacte diferents generacions d’estudiants i contribuir a resoldre dues necessitats que es complementen. (JERC)

6.3. Planificació de serveis i equipaments d'acord amb criteris d'intergeneracionalitat, proximitat i equitat.

Tot i que s’ha avançat força en l’execució del Pla d’Equipaments Cívics 2009-2018, i s’estan resolent molts dels dèficits històrics de la xarxa d’equipaments de la ciutat, pel que fa al seu nombre, característiques i dotacions, encara cal avançar en fórmules de cogestió, programació conjunta i progressiva incorporació de criteris d’intergeneracionalitat i interculturalitat a la gestió dels equipaments, promovent el treball en xarxa i la cogestió amb les entitats cíviques, defugint la utilització privativa d’aquests espais i incorporant-hi criteris de rendibilitat social.

119. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del Casal intergeneracional de Montserrat-Torresana-Vilardell.

120. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del Casal intergeneracional de Can Palet-Segle XX.

121. Reclamarem a la Generalitat de Catalunya la construcció del Casal intergeneracional de Can Parellada-Les Fonts.

122. Impulsarem la cogestió de la xarxa d'equipaments cívics de la ciutat entre Generalitat, Ajuntament i entitats ciutadanes.

123. Realitzarem les obres d'ampliació del Centre Cívic Alcalde Morera.

124. Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació del Casal cívic de can Boada.

125. Projectarem i estudiarem la viabilitat econòmica de les obres d'ampliació i reforma del Casal cívic d'Ègara.

126. Construïrem el nou Casal cívic de la Maurina.

127. Acabarem les obres iniciades en el mandat 2007-2011 de millora d'equipaments cívics i socials: ampliació del Centre cívic Montserrat Roig.

128. Acabarem les obres iniciades en el mandat 2007-2011 de millora d'equipaments cívics i socials: construcció del nou Casal cívic del Districte 2-Est.

129. Acabarem les obres iniciades en el mandat 2007-2011 de millora d'equipaments cívics i socials: construcció del nou Casal cívic de ca n'Aurell-SAPHIL.

130. Desplegarem el Pla d'equipaments cívics 2009-2018 en els aspectes de millora de la programació, del model de gestió i de la dinamització comunitària.

6.4. Mecanismes de prevenció de l'exclusió social basats en el treball en xarxa i la concertació.

La ciutat s’ha dotat d’un marc estratègic, el Pla local d’inclusió social (PLIS), d’actuació de totes les iniciatives dins l’àmbit local adreçades a afeblir i prevenir els factors d’exclusió social, alhora que a fomentar l’optimització del benestar conjunt de la població. Això requereix treballar des de la planificació, i dotar de sentit estratègic les diverses accions inclusives existents al municipi. Cal oferir una perspectiva integral tant des del punt de vista de l’individu com de la comunitat; és en aquest punt on recau el pes d’un model de gestió pública descentralitzat i universal, on es vetlli per la coherència i la coordinació entre tots els elements per tal de potenciar-ne la seva eficàcia i la seva eficiència en termes de governança com a principi d’actuació.

La governança suposa el reconeixement de la necessitat de cooperació dels diversos actors socials en la planificació i execució de les polítiques socials. Implica treballar amb criteris relacionats amb la democràcia participativa i amb un model de gestió pública multinivell; amb la preeminència d’allò relacional en termes d’interacció i cooperació; amb la perdurabilitat de la interacció integral entre els actors fonamentals en la consecució de la inclusió (sector públic, sector privat, tercer sector i ciutadania); i amb l’establiment de mecanismes de consens, coordinació i relació directa amb les preocupacions dels ciutadans, en termes de transparència, eficàcia i responsabilitat pública.

Es proposa promoure mesures per a la inclusió social mitjançant un model d’intervenció en xarxa de tots els agents del municipi, especialment de l’administració local, i generar un instrument que ajudi a concretar mesures i a establir mecanismes de cooperació entre l’administració i la població per tal d’arribar al desenvolupament de programes i accions en base a unes línies estratègiques compartides.

Per evitar que els efectes socials de l’actual model de ciutat aprofundeixin en les desigualtats existents, cal establir una sèrie de línies estratègiques, enteses com les línies mestres del PLIS. Cal orientar l’acció per actuar efectivament sobre aquells problemes que es manifesten en l’actualitat per incidir-hi en paral·lel al canvi de model que està vivint la ciutat i que viurà en els pròxims anys.

131. Desenvoluparem el Pla local d’inclusió social (PLIS) 2011-2015.

132. Incorporarem les polítiques inclusives com a element transversal de l’agenda política.

133. Aplicarem els principis de la governança en el disseny i execució de les polítiques socials locals.

134. Establirem mecanismes de coordinació, coneixement i comunicació entre els diferents actors (públics, privats i tercer sector) que impulsen accions inclusives.

135. Potenciarem la incorporació d’elements redistributius en la fiscalitat municipal.

136. Impulsarem el desenvolupament de programes adreçats a prevenir el sobreendeutament familiar.

137. Promourem la creació de programes adreçats a millorar l’ocupabilitat de les persones amb baixos nivells formatius.

138. Promourem l’enfortiment i l’empoderament de les xarxes socials bàsiques.

139. Situarem la prevenció de la vulnerabilitat i l’exclusió al centre de les polítiques municipals.

140. Crearem instruments de cooperació público-privada per a l’execució d’accions inclusives.

6.5. Integració dels nouvinguts assegurant la convivència amb els autòctons, evitant la guetització i intervenint en la gestió dels fluxes migratoris.

La immigració esdevé un tema estratègic que no només afecta a la inserció social dels nouvinguts, és a dir, a la integració de les persones immigrants en la nostra societat en el marc del respecte pels principis i valors democràtics, amb igualtat de drets i deures i amb igualtat d'oportunitats, sinó que també té uns impactes sobre el conjunt de la ciutadania. Ens trobem davant d'un fenomen social que té repercussions sobre el conjunt de tota la ciutat, ja sigui en l'àmbit demogràfic, econòmic, social, cultural i convivencial.

L'arribada de persones nouvingudes, i sobretot d'una manera tan important i sostinguda com hem tingut aquests darrers anys, canvia les dinàmiques de les societats, estableix nous reptes i problemàtiques, noves percepcions i noves sensibilitats. En conseqüència, l'objectiu ja no és només la integració de les persones nouvingudes, sinó la construcció d'un nou model social basat en la ciutadania, la convivència i la cohesió social.

Els programes i les actuacions que realitzem amb l'objectiu d'integrar a les persones nouvingudes són fonamentals, però la immigració, entre d'altres aspectes, pot agreujar encara més determinats dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. En aquest sentit, és molt important la gestió de determinades actuacions en l'àmbit de l'habitatge, l'ensenyament, la prestació de determinats serveis socials, l'activitat econòmica i comercial, la seguretat ciutadana, i, fins i tot, les polítiques d'inserció laboral. En un context d'alentiment econòmic, els recursos no s'incrementen, però sí les necessitats, amb la qual cosa, es generen situacions de percepcions negatives en determinats sectors de la població que poden produir, en determinades circumstàncies, el trencament del model convivencial i de la cohesió social.

141. Revisarem el Pla estratègic de ciutadania per al periode 2012-2015, tot adequant-lo a les noves necessitats derivades de l'evolució del fet migratori.

142. Desenvoluparem, en col·laboració amb el tercer sector, els instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida.

143. Incrementarem, en col·laboració amb el CNL, l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic.

144. Emetrem en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits establerts, els informes de competència municipal: disponibilitat d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe d’arrelament.

145. Desenvoluparem accions per al suport al reagrupament tot donant respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils demogràfics de les persones que arriben.

146. Valorarem l’ús i impacte de la població estrangera i autòctona als diferents serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat.

147. Vetllarem per trencar els estereotips racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania. (JERC)

148. Desenvoluparem instruments que promoguin un entorn favorable per a una bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre autòctons i nouvinguts.

149. Treballarem per millorar el capital social de totes les persones de Terrassa, a partir del reforç i foment de noves xarxes socials entre persones de diferents origens.

150. Introduïrem mecanismes correctors que incideixin en un assentament heterogeni de les persones estrangeres en el conjunt del territori, per tal d’evitar la consolidació de ghettos ètnics.

151. Fomentarem el paper del teixit associatiu terrassenc en l’establiment i el reforç d’espais de convivència i participació entre autòctons i migrants, per tal de facilitar i millorar la cohesió social, i com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat. (JERC)

6.6. Transversalitat de les polítiques de foment de la igualtat pel que fa al gènere, l'edat, l'origen i la diversitat funcional.

Els àmbits municipals que poden intervenir davant de la desigualtat són múltiples i diversos: serveis socials, habitatge, treball, salut, educació, seguretat, participació ciutadana… Per poder desenvolupar correctament polítiques d’igualtat de deures i de drets, haurem de poder treballar des de tots els àmbits d'actuació del municipi que ho requereixin, haurem de poder donar respostes a demandes i resoldre situacions de conflicte des d'una perspectiva integral i multidisciplinar.

El concepte de transversalitat s’introdueix en la cultura organitzativa de l'Ajuntament amb l'objectiu de canviar el concepte d'administració excessivament fragmentada, vertical, amb mancances de visió estratègica, d'avaluació i sobretot, de coordinació. Sens dubte, s'ha de continuar aprofundint el camí iniciat, impulsant la transversalitat com a metodologia de treball i d’organització. Tot i que el que entenem per serveis personals tradicionals (cultura, treball, educació, esport, benestar social…) juguen un paper molt important en el disseny i desenvolupament de les polítiques d’igualtat, no podem perdre de vista, que l’habitatge, el disseny d’espais públics, la seguretat ciutadana, la mobilitat…, són també serveis adreçats a les persones. I, per tant, també han de jugar un paper imprescindible. L’urbanisme, la seguretat ciutadana o la mobilitat, fan o no fan cohesió social, ajuden o no a la convivència, i milloren o no la qualitat de vida individual i col·lectiva.

La transversalitat vol trencar amb una concepció de l’administració local com a estricte productor de serveis sectorials. I vol donar una visió estratègica tenint en compte dos principis que fan que el món local tingui una posició privilegiada: el principi de territori i el principi de proximitat, que fan que les necessitats i els interessos de les persones siguin més tangibles, així com també la participació dels mateixos ciutadans i ciutadanes, de les entitats i del conjunt d’institucions públiques i privades en un projecte de ciutat.

152. Impulsarem la reconversió organitzativa de l’ajuntament, mitjançant la transformació de les actuals regidories i serveis vinculats a factors estructurals de les persones (sexe, edat, lloc de naixement) en programes orientadors de la prestació de serveis personals, de la planificació i gestió territorial i en general de totes les polítiques públiques. Incorporarem, per tant, la perspectiva de gènere, de les diferents etapes del cicle vital o de la variabilitat cultural en el disseny i en la pràctica de tota l’acció municipal.

153. Crearem els programes transversals de Polítiques de gènere, Usos del temps, Infància, Joventut, Gent gran, Immigració, Discapacitats i Inclusió, i dissoldrem els serveis actualment existents relatius a aquests àmbits, bo i reincorporant els programes i els professionals afectats en els àmbits sectorials més propers.

154. Mantindrem les regidories vinculades als àmbits esmentats, amb funció d’impuls polític i interlocució amb la ciutadania, però sense funcions executives des del punt de vista de l’atribució de competències funcionals o orgàniques.

155. Impulsarem la modificació de les bases d’execució del pressupost, a fi i efecte de dotar aquests programes i garantir de forma imperativa la seva execució i aplicació des de la resta de classificacions orgàniques pressupostàries.

156. Impulsarem la creació de taules transversals de coordinació tècnica, d’àmbit territorial de districte, per al disseny, execució i seguiment de programes d’intervenció territorialitzats.

7. Volem una ciutat complexa

Volem una ciutat complexa, i ens cal. Una ciutat on convisquin diverses maneres de guanyar-se la vida, i també de viure-la, evidentment. Ens cal indústria, comerç, serveis. Ens cal turisme, investigació, tecnologia. Ens cal universitat, formació professional, talent. Ens cal treball i treballadors i treballadores. Ens cal emprenedoria i grans empresaris. I això només és possible si la ciutat és atractiva, no només des del punt de vista financer, econòmic, que també, sinó sobretot des dels serveis que oferim que ens diferencien de la resta: una ciutat per la qual es pot caminar, una ciutat amb escoles de primera, una ciutat amb equipaments de benestar, una ciutat amb cultura i amb oci.

7.1. Un teixit industrial divers i competitiu, i una oferta de sòl industrial suficient.

La nostra economia està en un moment de transformació. En aquest sentit la ciutat s’ha de marcar els reptes de la diversificació, la competitivitat i la internacionalització, i fer-ne el seu desenvolupament local. La globalització econòmica ens marca els reptes d’afrontar la nova terciarització amb l’augment d’uns serveis de qualitat, la transformació de la indústria cap a les noves realitats del mercat, el manteniment dels centres de decisió i del màxim possible de llocs de treball industrials, l’impuls del tercer sector econòmic per afrontar els nous reptes socials i la consolidació de la societat del coneixement i la informació. És en aquest sentit que el model de competitivitat empresarial ja no pot pivotar més en la precarietat laboral, sinó en la qualitat de les empreses i el treball.

157. Potenciarem el Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, i buscarem fórmules de complementarietat d'aquest pol de desenvolupament econòmic amb l'espai de Torrebonica.

158. Formularem, d'acord amb el conjunt de municipis de l'àmbit, una proposta estratègica que permeti posar en valor el potencial d’implantació d’activitats econòmiques i productives, del conjunt de ciutats i poblacions lligades per la posta en servei de la ronda nord metropolitana.

159. Impulsarem el desenvolupament de noves àrees industrials, amb especial incidència a les zones dels Bellots, Palau Sud, PCTT Orbital 40 i espai de Torrebonica, i compatibilitzarem els usos industrials i terciaris amb el manteniment dels espais d’horta i conreu.

160. Intensificarem la recerca d'empreses industrials d'alt i mitjà valor afegit interessades a instal·lar-se a la ciutat.

161. Racionalitzarem la distribució de mercaderies per la ciutat des d’un Centre d’Activitats Logístiques, que alhora ha d'esdevenir un nou pol de creació d'ocupació.

162. Racionalitzarem la gestió del patrimoni municipal en sòl urbà, tant pel que fa a la compra de sòl i sostre industrial i residencial, com pel que fa a la venda o realització patrimonial dels elements actualment innecessaris o obsolets.

163. Impulsarem nous projectes de codesenvolupament, tot implicant en el procés les empreses, els col•lectius d’immigrants i les ONG de Terrassa, i prioritzant els països d'origen majoritari dels nouvinguts a Terrassa.

164. Millorarem l’actual concepció dels polígons industrials, amb major implicació de l’Administració en el seu manteniment i gestió, amb major implicació de les empreses amb la ciutat i amb una estratègia potent i consensuada de captació d’empreses complementàries, generació d’economies d’escala i oferta de serveis, amb el convenciment que els poligons també són ciutat, també són espai urbà.

165. Desenvoluparem el Pla de la Innovació aprovat durant el mandat 2007-2011, i treballarem activament per aconseguir una implicació decidida del conjunt d’actors econòmics en el mateix.

166. Estudiarem la implantació de mesures de fiscalitat tova i d’acompanyament a la creació de noves empreses, i vincularem en la mesura que ho permeti la normativa la fiscalitat municipal als resultats econòmics de l’empresa i al seu grau de responsabilitat social.

167. Intensificarem la col·laboració públic-privat en les accions de suport al teixit empresarial, i implantarem espais de planificació conjunta i prestació col·laborativa de serveis per part de l’administració local, les organitzacions empresarials i els agents socials.

168. Consolidarem un equip d’agents qualificats, tant públics com privats, per a donar suport a les PIMES en àrees com el foment de l’activitat exportadora, les inversions tecnològiques, la transferència de tecnologia, la cooperació empresarial i la captació de subvencions i programes públics per a fomentar la qualitat i el disseny industrial.

169. Promourem un servei d’assessorament i informació per a les empreses per tal de potenciar l’adopció de tecnologies no agressives i d'estalvi energètic cap al medi ambient i facilitar la captació d’ajuts públics en aquest sentit.

170. Recercarem, en l’àmbit de la Unió Europea, ajuts a les zones dependents o amb forta presència de sectors en recessió (tèxtil, confecció, ...), per a la modernització del sector i la diversificació productiva del territori.

171. Elaborarem estudis en l’àmbit local per a la detecció permanent d’oportunitats de negoci.

172. Promourem el reciclatge de directius i comandaments mitjans de PIMES en tecnologies i tècniques de gestió innovadores.

7.2. Un pol d'atracció comercial, turística i d'hostaleria.

El comerç ha continuat la seva accelerada transformació durant els darrers anys. A l’igual que el conjunt de l’economia, s’ha vist afectat pels fenòmens de concentració empresarial i la globalització. En aquest context general, fenòmens nous o que tot just eren incipients fins fa ben poc, són totalment rellevants a hores d’ara. Alguns dels més destacats, amb clara incidència a la nostra ciutat, són el creixement de les àrees comercials perifèriques dedicades a comerç excepcional (mobles, bricolatge, automoció, material per a la construcció) i el mal repartiment de l’oferta comercial en el territori, amb zones molt actives comercialment al costat de barris sense pràcticament dotació comercial.

Per altra banda, l’estructura associativa en els eixos comercials encara és de caire més reivindicatiu que proactiu, amb una dependència excessiva de les subvencions públiques, poc professionalitzat i amb un projecte poc definit.

173. Impulsarem un procés de participació per consensuar el Pla estratègic de comerç, que ha de reemplaçar el POEC en el dibuix del full de ruta que cal per a aquest sector econòmic.

174. Potenciarem l’establiment de comerç de proximitat a zones imfradotades: Vilardell,

Torre-sana, Montserrat, Can Parellada, Segle XX, Ègara, Can Jofresa, Guadalhorce, Can Palet II, Xúquer i la Cogullada.

175. Modificarem en la mesura de les possibilitats legals el planejament urbanístic de noves àrees urbanes residencials amb una important dotació de metres dedicats a activitat econòmica (especialment comerç) per incorporar-hi la planificació de la mida dels locals, el destí d’ús d’aquests locals i el grau de concentració o dispersió dels mateixos.

176. Potenciarem els eixos comercials existents als barris de Sant Pere, Ca n’Anglada, Sant Pere Nord, per tal que esdevinguin polaritats comercials de ciutat, amb identitat pròpia i un grau d’atracció superior al del barri o districte.

177. Potenciarem la funció social que realitza el comerç de proximitat i el valor integrador que té a Ca n’Aurell, Can Palet, la Maurina, Roc Blanc, Can Roca, Can Boada, Torrent d’en Pere Parres, Can Tusell, Vallparadís, Escola Industrial i Cementiri Vell.

178. Estudiarem la viabilitat econòmica d'un gran equipament polivalent de ciutat, per atendre les necessitats culturals, esportives i generals per a grans esdeveniments, vinculat als edificis de l’actual recinte firal i de l’Acondicionament.

179. Potenciarem el model comercial català basat en l’oferta de proximitat i en petites i mitjanes empreses autòctones establertes en trama urbana amb elevada densitat d’establiments.

180. Prestigiarem el comerç de Terrassa com un símbol de qualitat i tracte professional, fomentarem l’atenció al client en català i vetllarem pel compliment de la normativa pel que fa a retolació i etiquetatge.

181. Treballarem, en col·laboració amb els operadors, per fer que el comerç de Terrassa esdevingui un valor que asseguri la capitalitat de la ciutat dins de l’àrea metropolitana i especialment en la comarca del Vallès on s’integra. Ha de ser referent de compres per una població que supera les 400.000 persones en la seva àrea d’influència més directa.

182. Promourem que la població que ha escollit viure a la nostra ciutat, triï com a primera opció de compra, comprar a Terrassa, per evitar les fugues i fidelitzar els ciutadans a la seva ciutat.

183. Assegurarem l’equilibri entre oferta i demanda i entre formats en tot el territori.

184. Millorarem la competitivitat de la petita empresa familiar a partir de facilitar eines com la formació, la innovació i el treball associatiu.

185. Estimularem noves estratègies de participació i de coresponsabilització de l’empresari comercial en els entorns de decisió política.

186. Millorarem l’atracció dels eixos comercials de la ciutat a partir d’afavorir la introducció de locomotores comercials, fomentar i millorar el mix comercial de serveis i d’oci, i la promoció d’esdeveniments culturals.

187. Organitzarem una Regidoria de Comerç amb capacitat d’interlocució i treball transversal entre els agents econòmics (comerç i serveis) de la ciutat i els àmbits d’afectació directa d’aquests: urbanisme, mobilitat, medi ambient, obres públiques, neteja i via pública, consum, cultura i turisme.

188. Treballarem per la implicació dels agents econòmics en el seu entorn, a partir del foment de la coresponsabilizació, la clarificació dels drets i deures dels diferents actors i la participació proactiva del comerç, per assolir una maduració del teixit associatiu que permeti el diàleg i el treball en comú.

189. Farem una clara aposta per tal que els nostres mercats municipals, els existents i els nous que es puguin crear, siguin punt de referència per a la venda de productes de comerç just, productes biològics i productes amb denominació d’origen de la zona, que afavoreixi un consum responsable del que l’entorn més pròxim produeix.

190. Accelerarem la transformació dels mercats municipals en centres alimentaris moderns i competitius que contribueixin a dinamitzar l’entorn comercial de la zona on s’ubiquen.

191. Potenciarem els itineraris a peu, seguint en la línia de treballar a favor d’un comerç de proximitat, que millori la mobilitat i connecti diferents eixos comercials.

192. Treballarem, conjuntament amb Comerç Terrassa Centre, en la millora del centre de la ciutat, buscant connexions amb altres eixos comercials. Treballarem per un comerç actiu, atractiu, amè i accessible en busca d’un model compartit d’excel·lència entre l’ajuntament i la gerència de Comerç Terrassa Centre.

193. Treballarem, conjuntament amb les Associacions de Concessionaris dels Mercats Municipals, en la millora de la gestió d’aquest mercats.

7.3. Una economia de serveis diversificats i avançats.

Terrassa té un teixit econòmic format bàsicament per microempreses, que en una proporció elevada són treballadors autònoms. Més enllà del comerç, l’hostaleria i els serveis bàsics a la persona (perruqueries, estètiques, etc) i a l’empresa (gestories, auxiliars de processos diversos), hi ha una gran exhuberància de professionals vinculats al sector auxiliar de la construcció (electricistes, guixaires, llauners, pintors, fusters, muntadors de mobles, etc) que han patit serioses dificultats a partir de l’aturada del sector immobiliari.

194. Facilitarem la generació de processos de concentració empresarial, per possibilitar el naixement d’empreses amb major capacitat inversora i de tresoreria, major resistència a les dificultats conjunturals i millor competitivitat, en paral·lel a un procés de diversificació i millora de l’oferta de serveis, amb major protagonisme d’aquells amb alt valor afegit.

195. Apostarem pel foment de l’economia social, particularment del cooperativisme, que pot ser una fórmula possibilista per iniciar aquest processos. Alhora, l’elevada concentració d’oferta universitària hauria de facilitar el desenvolupament d’empreses de serveis especialitzats, orientats a la indústria, amb un alt component d’innovació i coneixement.

196. Impulsarem l’economia social i cooperativa, de forma destacada, entre els emprenedors joves. (JERC)

197. Fomentarem el turisme cultural i natural, aprofitant el significatiu patrimoni històric de la ciutat, la seva potència cultural i la proximitat del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, que hauria de complementar el conjunt de nínxols de mercat on la ciutat pot guanyar competitivitat, riquesa i generació d’ocupació.

198. Situarem, en aquest panorama d’oportunitats, en un lloc destacat el sector sociosanitari, un dels de major generació d’ocupació a Terrassa, i apostarem fermament per la formació en aquest àmbit com a opció de recol·locació de persones amb difícil ocupabilitat, en paral·lel amb el creixement que des de les darreres modificacions legislatives en matèria social experimenten i experimentaran els serveis d’atenció a les persones. Això sense oblidar, per descomptat, el potencial del futur desenvolupament del pol de coneixement i serveis sanitaris de Torrebonica.

199. Impulsarem els projectes d’emprenedoria vinculats als estudiants i titulats recents de les diferents especialitats universitàries i de formació professional existents a la ciutat, en cooperació amb el món acadèmic i les organitzacions empresarials.

200. Donarem un especial suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per al impuls d’un nou model productiu basat en el valor afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat. (JERC)

201. Fomentarem l’impuls d’iniciatives de capital risc i capital llavor vinculades a l’economia social i a les organitzacions empresarials.

202. Estudiarem la viabilitat d’implicar l’administració local en el finançament dels projectes d’emprenedoria que siguin d’interès públic o estratègic, i millorarem els instruments financers de suport a projectes empresarials juvenils. (JERC)

203. Promourem l’increment de l’oferta d’assessorament i informació per a les microempreses, tant des dels serveis públics de promoció econòmica com des de les organitzacions empresarials.

204. Optimitzarem els recursos i atractius turístics existents, aprofitant totes les sinèrgies que la dinàmica econòmica i cultural de la ciutat poden generar.

205. Millorarem les infraestructures, serveis i instruments de comercialització i gestió relacionats amb el turisme.

206. Apostarem per la consolidació dels productes i propostes turístiques ja en funcionament i la recerca de nous productes adaptats a les noves tendències de demanda turística.

207. Definirem una nova fórmula de gestió dels serveis de promoció i desenvolupament turístic oberta a la participació dels diferents agents i operadors del sector: “Turisme de Terrassa” com a Agència consorciada amb la participació de la iniciativa privada.

208. Treballarem per detectar i fer emergir ocupacions actualment situades a l’economia informal, mitjançant accions de regulació de la intermediació en aquest àmbit (taulells d’oferta i demanda a diferents serveis i equipaments, web específic, etc) i incentivant la seva transformació, quan sigui possible, en llocs de treball amb tots els seus drets.

7.4. Oportunitats de feina estable i de qualitat per a tota la població.

Cal una nova definició de les polítiques actives d’ocupació amb més concertació i adequació a les noves realitats, donant atenció als col·lectius amb majors dificultats d’accés al mercat laboral (joves, dones, immigrants, discapacitats, majors de 45 anys) i planificant els dispositius d’acompanyament a la inserció amb la flexibilitat suficient com per atendre els canvis de perfil sobtats de la població aturada.

209. Potenciarem l’OEST (Observatori econòmic i de la sostenibilitat de Terrassa), i promourem la realització de projectes d’anàlisi i investigació en cooperació amb el món acadèmic i empresarial.

210. Promourem l’actualització periòdica d’un estudi socioeconòmic global de l’estructura econòmica municipal.

211. Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de necessitats formatives i de qualificació dels treballadors en el sectors econòmics amb més potencial de desenvolupament en el territori.

212. Promourem l’actualització periòdica d’un estudi de nous jaciments d’ocupació en el municipi.

213. Promourem l’actualització periòdica d’una bateria d’indicadors econòmics, per tal de preveure les oscil·lacions conjunturals i establir mesures correctores en el termini més breu possible.

214. Potenciarem els Pactes Territorials, com a eines útils de desenvolupament econòmic i d'ocupació pel municipi, entre administracions i agents socials, per generar el consens necessari al voltant dels projectes i models de desenvolupament econòmic i garantir l'eficiència dels recursos que s’hi destinin. Reeditarem el Pacte de ciutat contra la crisi econòmica, com a element indissociable dels Pactes territorials, com a eina de generació de consens sobre les mesures anticícliques a adoptar no només per l’administració, sinó per tots els operadors locals implicats.

215. Promourem des de l’administració local, en cooperació amb les organitzacions empresarials i sindicals, la realització de plans agrupats de reciclatge de treballadors, per tal de facilitar a les PIMES l’accés als fons dedicats a la formació contínua.

216. Buscarem la implicació del sector empresarial en els processos d’inserció dels aturats, mitjançant l’aportació de llocs de pràctiques i noves contractacions.

217. Impulsarem accions formatives especifiques per a la reconversió de col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori. (JERC)

218. Fomentarem la cultura emprenedora i estimularem la presència de nous centres d'emprenedoria.

219. Fomentarem la formació i l’ús de les TIC per a potenciar la informació entre la població amb nivells formatius més baixos i evitar l’escletxa digital entre els que tenen i no tenen accés a les TIC.

220. Posarem en marxa un projecte de transformació de l’Escola de la Llar per tal que esdevingui el nucli que impulsi i desenvolupi les polítiques municipals de formació permanent d’adults.

221. Donarem suport a la implantació de plans d’igualtat a les empreses.

222. Potenciarem l’ocupació femenina en els sectors tradicionalment masculinitzats.

223. Impulsarem la formació professional, ocupacional i contínua, i en diversificarem i augmentarem les especialitats d’acord amb les necessitats de l’estructura econòmica local, potenciant especialment la formació contínua com a instrument d’adaptació dels treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o estructurals. (JERC)

224. Estudiarem la viabilitat d’implantar accions de promoció econòmica i ocupació territorialitzades i més ajustades a les necessitats de cada districte, i col·laborarem activament en el marc del Consorci per a l’ocupació i la promoció econòmica del Vallès Occidental (COPEVO) per a la transferència de coneixement i l’aplicació de mesures d’èxit en àmbits supralocals.

225. Reforçarem les polítiques actives d’ocupació seguint l’esperit de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil de Catalunya, impulsat al Principat per la Secretaria Nacional de Joventut i que ha resultat un exercici important de concertació social. (JERC)

7.5. Terrassa, centre de producció de coneixement i recerca, i un campus universitari prestigiós.

La ciutat compta amb un dels campus universitaris més potents del país, amb un gran potencial d’equips de recerca, així com amb prestigioses institucions i empreses punteres en l’àmbit de la R+D+i. Cal potenciar la interrelació entre tots aquests agents, i facilitar la transferència de coneixement al món productiu i a la societat en general.

Així mateix, l’actiu de milers d’estudiants universitaris que passen uns anys de la seva vida a la ciutat és un element a potenciar, tant per al desenvolupament d’activitats econòmiques associades a facilitar la seva estada, com per a la captació i retenció de talent i per a la millora del capital social de la ciutat.

226. Donarem suport a la investigació sobre temes d’interès mutu Administració-Universitat-Empresa, tant de naturalesa tècnica com social, i enfortirem les relacions entre els agents existents per tal d’afavorir la innovació i la recerca.

227. Generarem un model de difusió del coneixement (des dels àmbits universitat, de la R+D+i, de la transferència tecnològica…) que en millori l’accés en igualtat de condicions de tots els agents socials i econòmics, i de la ciutadania en general.

228. Desenvoluparem un projecte de captació i retenció de talent.

229. Afavorirem en el territori el desenvolupament de centres tecnològics per a promoure la innovació, la recerca aplicada, la transferència tecnològica i l’estímul a la creació d’empreses generadores de coneixement, tot millorant les plataformes existents.

230. Potenciarem el caràcter innovador i l’efecte d’arrossegament sobre el conjunt de l’economia local que comporten el PCTT Orbital 40 i el futur centre docent i sanitari de Torrebonica.

231. Apostarem per una universitat oberta per a tothom, joves i grans amb ganes d'aprendre, donant suport a les iniciatives de formació universitària per a sèniors.

8. Volem una ciutat compacta i sostenible

Volem una ciutat compacta i sostenible, i ens cal. Una ciutat en què prevalgui la qualitat sobre la quantitat. Una ciutat que opti pels desenvolupaments interns, per la rehabilitació, la recomposició i la redefinició per sobre dels creixements externs, amb noves construccions. Una ciutat que sàpiga que els recursos són escassos i que els optimitza: menys expansió, més densitat; menys despesa, més aprofitament. Una ciutat que prioritzi el transport públic en totes les seves versions: ferrocarril, autobús i tramvia. Una ciutat en què el comerç i l’habitatge s’entronquin i donin vida als carrers. On es pugui arribar a peu a tot arreu, i en poca estona. Al forn de pa i al centre d’atenció primària. A l’escola i al local de copes. Al restaurant i a la biblioteca. On per anar a comprar no ens calgui agafar el cotxe. En definitiva, que no hàgim de fer malabarismes per aconseguir conciliar els múltiples espais de la nostra vida: familiar, laboral i individual.

8.1. Supeditem el creixement a la qualitat urbana, i refem el teixit urbà abans de créixer cap enfora.

Terrassa es troba afectada, per efectes locals i regionals, per la dispersió de la urbanització que planteja reptes i problemes en el camp de la funcionalitat urbana, de l’equilibri social i del medi ambient. Per fer front a aquests problemes calen polítiques integrades a escala metropolitana que frenin les tendències actuals que porten a una urbanització difusa, especialitzada i segregada. Per aconseguir la ciutat compacta, complexa i integrada cal vertebrar la ciutat metropolitana, assegurar-ne l’accessibilitat exterior, garantir la seva funcionalitat interna, defensar el dret de tots els ciutadans a l’ús del territori i protegir la qualitat ambiental. Per avançar en aquesta direcció cal que Terrassa, juntament amb Sabadell, Granollers, Mataró, Vilanova, Vilafranca i Martorell, assumeixi un paper de lideratge incrementant la seva implicació en l’estudi, discussió i gestió dels temes metropolitans.

Terrassa es presenta, avui, com un nucli dotat de centralitat i personalitat urbanes suficients com per articular un espai econòmic comarcal i regional. La nostra situació geogràfica, amb unes millores en les comunicacions, permet que la nostra ciutat pugui jugar un paper de lideratge. Tanmateix cal corregir un seguit de mancances i defectes

S'han de superar les realitzacions puntuals aïllades i desconnectades. La visió global de la ciutat (plantejada en el POUM) s'ha de conjuminar amb les propostes de detall en cada barri. Cal que l'urbanisme esdevingui una eina per a la igualtat de serveis i oportunitats, i per al foment de la diversitat ciutadana. Des d'aquesta perspectiva, considerem necessària la redacció de plans integrals en tots els barris, que més enllà de les propostes urbanístiques incloguin propostes socials, que incorporin noves centralitats com a inductores de reactivació del comerç dels barris, la distribució territorial dels serveis i polítiques d'habitatge que tallin amb l'actual tendència a la segregació social i d'edats per barris.

232. Promourem una estreta col·laboració urbanística, en el planejament i la gestió, amb els municipis veïns de Viladecavalls, Vacarisses, Rellinars, Matadepera, Sabadell i Rubí. Especialment cal coordinar-se en la delimitació i tractament dels corredors verds, polígons industrials, polígons residencials, serveis supramunicipals i xarxa viària.

233. Estudiarem, conjuntament amb Sabadell, la possibilitat d’aprofitar la ronda oest d’aquest municipi com a infraestructura viària alternativa al vial est que preveu el POUM de Terrassa.

234. Potenciarem tots els fronts i accions per aconseguir que Terrassa sigui capital, tant en el marc de la regionalització de Catalunya, com en una possible revisió del mapa comarcal.

235. Elaborarem un programa de Política Integral a nivell comarcal de coordinació entre els diferents municipis implicats en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

236. Apostarem pel desenvolupament de l’Eix de la riera de Rubí, que faciliti la resolució del continu urbà entre Terrassa, Sant Quirze del Vallès i Rubí, així com amb Matadepera pel que fa a la riera de Les Arenes.

237. Buscarem fórmules que permetin executar la proposta de connexió entre el Parc de Vallparadís i el futur parc lineal de la Riera del Palau a través de l’ordenació i reurbanització dels espais lliures i viaris de Can Jofresa, així com la connexió del Parc de Vallparadís amb la finca municipal de can Casanoves.

238. Impulsarem el planejament urbanístic del sector de Palau Nord, resolent l’articulació amb l’actual final de la Rambleta i la futura prolongació de la Rambla cap al sud de la ciutat fins a connectar-la amb les Fonts.

239. Impulsarem la regeneració urbanística del nord de ca n'Anglada i de l'eix de l'avinguda del Vallès-riera de les Arenes.

240. Redactarem un programa per a la intervenció sobre les línies d’alta i mitjana tensió que creuen àmbits urbans consolidats.

241. Revisarem el Pla Integral del Centre Històric de la Ciutat amb criteris d’ampliació en la zona de l’eixample de la Creu Gran i altres zones del Quadrat Central.

242. Augmentarem els carrers per a vianants, i potenciarem els eixos carrer Sant Pere / Esglésies de l'Antic Poble de Sant Pere, Camí Fondo / Carrer del Nord / i Plaça Vella / Vapor Gran / Plaça Torres Segle XXI.

243. Impulsarem la connexió de la ciutat amb els diferents camins de caràcter històric que l’envolten, utilitzant eixos per vianants o carrils bici quan sigui possible.

244. Impulsarem l’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat. (JERC)

245. Impulsarem una decidida política de rehabilitació i dignificació del centre.

246. Impulsarem l’establiment de criteris i normes per a la protecció de la fauna silvestre protegida que viu i cria a la ciutat (orenetes, falciots, xoriguers, llangardaixos, rats-penats, etc) durant l’execució d’obres.

247. Promourem una política d'habitatge juvenil que inverteixi l'actual procés accelerat d'envelliment del centre de Terrassa. (JERC)

248. Afavorirem aquelles operacions de rehabilitació que incloguin habitatge social, a partir de l’aprofitament dels elements de patrimoni industrial existents.

249. Vetllarem per la revitalització de la rambla d’Egara, un cop consolidada la seva renovació.

250. Impulsarem la completació del processos de configuració del Campus Universitari sobre els barris de Vallparadis, Escola Industrial i Cementiri Vell.

251. Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Menors en un màxim de quinze dies.

252. Realitzarem les actuacions necessàries per resoldre les llicències d’Obres Majors en un màxim de tres mesos.

253. Informarem de manera ordinària en els Consells de Districte de totes les obres amb intervenció municipal.

254. Farem un seguiment de les actuacions contemplades en el PAUM en cadascun dels Consells de Districte afectats.

255. Els Consells Municipals de Districte participaran en la gestió del manteniment de la jardineria, enllumenat, mobiliari urbà i asfaltat del seu districte.

8.2. Som conscients de l'escassedat del sòl, i desenvolupem un model urbà dens.

Malgrat la grandària del terme municipal de Terrassa, és imprescindible mantenir els actuals espais de masses forestals existents i potenciar-ne la seva conservació (en aquells de propietat pública) i fer-la complir en els de propietat privada, així com mantenir i conservar els camins i corriols de l'entorn rural i forestal, com a element integrador de l'activitat humana en aquest medi natural i preservar el patrimoni històric que representen. Cal garantir i potenciar l'anella verda de la ciutat i garantir una transició funcional i paisatgística urbà-rural-natural al servei i mesura de les persones.

Som partidaris d’un desenvolupament sostenible, i, per tant, considerem necessari establir limitacions a les possibilitats de creixement demogràfic per la via de la limitació de l’increment de l’oferta d’habitatge. Aquest plantejament és clau, ja que és aquesta limitació el que ha de permetre que la intensitat dels creixements demogràfics sigui igual a la intensitat del desenvolupament de les infrastructures i serveis (de tots tipus: sanitaris, educatius, socials, culturals) garantint així tant la integració dels nous terrassencs, com l’assoliment d’uns estàndards mínims per al conjunt de la ciutadania, posant les bases per una bona cohesió social. Són també aquests creixements limitats els que permeten una menor pressió sobre els espais no urbanitzables i les infrastructures viàries, i permeten avançar, en conseqüència, cap a un model de ciutat compacta, complexa, diversa i sostenible.

I, finalment, aquesta limitació en el creixement demogràfic i residencial en paral·lel a una decidida política d’increment del sòl industrial disponible i de foment de la instal·lació de nou teixit empresarial de sectors d’alt i mitjà valor afegit és el que ha de permetre la generació d’un mercat de treball local amb prou robustesa i capacitat d’absorció de la mà d’obra actualment excedentària.

256. Promourem l’expansió del Parc de Vallparadís cap al Sud, i millorarem la connexió funcional entre aquest pulmó verd i el conjunt de la ciutat, cercant les fórmules perquè esdevingui un eix cívic i econòmic alhora que un espai de lleure.

257. Millorarem les connexions per a vianants i vehicles entre Can Palet i el Segle XX.

258. Cercarem fórmules per reactivar l’activitat comercial i cívica a la carretera de Montcada.

259. Impulsarem la regeneració urbana del Segle XX a partir dels teixits preexistents al barri.

260. Potenciarem el desenvolupament de les Àrees Centrals de Millora Urbana d’AEG, Vapor Cortés, Glòries Catalanes, Pont Aurell Armengol i Industrial Freixa, bo i cercant fórmules que en possibilitin la viabilitat econòmica i en redueixin l’increment total d’oferta residencial.

261. Prioritzarem la connexió del futur Parc de Sant Pere Nord – AEG per l’eix del carrer Provença.

262. Cercarem fórmules per a la revitalització del teixit urbà de Can Palet.

8.3. Habitatge de qualitat i assequible per a tota la població.

L’esclat de la bombolla immobiliària ha posat de relleu que s’ha construït en excés, i amb tipologies d’habitatge poc demandades. L’enorme oferta d’habitatge buit actualment existent a la ciutat s’ha d’anar metabolitzant progressivament, i cal per tant una aturada tècnica d’alguns anys en la construcció d’habitatge nou.

Al costat d’aquesta realitat dolorosament actual, cal tenir present que les generacions del baby boom dels anys setanta ja s’han emancipat, i que les generacions posteriors són molt menys nombroses. Aquesta esperada reducció de la demanda d’habitatge per motius demogràfics s’uneix a la dràstica reducció dels moviments migratoris que ha ocasionat la situació de crisi econòmica.

Cal promoure, atès aquest estat de coses, el manteniment i la rehabilitació de l’habitatge existent, i cal endegar accions decidides per posibilitar l’accés a l’habitatge del prop del 30% de la població que actualment, segons tots els indicadors, està exclosa del mercat lliure per motius de renda.

263. Revisarem els paràmetres de creixement previstos al POUM per tal d'adaptar-los a la realitat actual, limitant en la mesura del possible la creació de noves zones residencials.

264. Estudiarem la viabilitat de reduir l'edificabilitat de les zones amb instruments de planejament aprovats però pendents de desenvolupament, especialment als àmbits nordoest i est de la ciutat.

265. Replantejarem les àrees centrals de millora urbana pendents d'execució, per tal de reduir la seva edificabilitat, promoure la mixtura de tipologies de tinença i afavorir l'heterogeneïtat social dels seus futurs habitants.

266. Proposarem la suspensió del desenvolupament de l'ARE de la Porta Sud, i redactarem una proposta de reordenació urbanística del front est de la Rambleta.

267. Aprovarem el Pla Local d'Habitatge 2012-2017, fent especial incidència en la producció d'habitatge assequible en règim de lloguer social, i en la conversió de part de l'habitatge existent en parc de lloguer.

268. Potenciarem la rehabilitació d'habitatges, especialment dels que estan desocupats, i promourem la seva incorporació al mercat de lloguer assequible.

269. Consolidarem i ampliarem el servei d’intermediació d’habitatges de lloguer, amb gestió de la Borsa Jove d’Habitatge i la Borsa de Lloguer Social.

270. Consolidarem el servei de tramitació dels ajuts al pagament, a través de l’OLH; del que es poden beneficiar els joves i, també, les persones majors de 65 anys, arrendataris d’habitatges del parc públic, i altres col•lectius amb risc d’exclusió.

271. Impulsarem l’establiment de contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i joves que poden dur a terme les tasques de rehabilitació. (JERC)

272. Analitzarem la viabilitat de substituir l'habitatge existent, a les zones urbanísticament més degradades i socialment més vulnerables, per habitatge digne i assequible disseminat pel conjunt de la ciutat, amb l'objecte d'evitar la consolidació de zones d'exclusió social.

273. Proposarem canvis d'usos urbanístics, a les zones afectades per substitució d'habitatge precari, per tal d'incrementar el sòl destinat a activitat econòmica, equipament i zona verda.

274. Intensificarem les polítiques de foment de la rehabilitació d’habitatges, de millora de la seva eficiència energètica i la instal•lació d’ascensors.

275. Explorarem la viabilitat de gestionar des de l’ajuntament el parc d’habitatge de protecció oficial actualment pertanyent a ADIGSA.

276. Posarem en marxa un projecte d'acompanyament i suport de les persones que es veuen afectades per processos d'execució hipotecària.

277. Iniciarem un procés de negociació amb les entitats financeres i els operadors immobiliaris titulars d'habitatge buit a la ciutat, per tal d'incorporar part d'aquests habitatges al parc de lloguer social.

278. Estudiarem la viabilitat de l'aplicació de les mesures de gravació fiscal que permeti la legislació vigent, per tal de desincentivar el manteniment d'habitatge buit amb finalitats especulatives.

8.4. Un model de mobilitat basat en el transport públic i en un model viari en xarxa i ben dimensionat.

Cal avançar decididament en l’increment dels desplaçaments en transport públic i a peu, en detriment dels desplaçaments en vehicle privat. La millora del transport públic ferroviari que ha experimentat Terrassa és una oportunitat per aprofundir en aquest model de substitució.

Alhora, l’encara elevada autocontenció de la ciutat pel que fa a mobilitat obligada, juntament amb la seva grandària, fan de Terrassa un territori especialment adient per ser recorregut a peu.

No obstant aquesta aposta decidida pels modes de transport no contaminant, cal assegurar una correcta gestió del trànsit i l’aparcament, atesa la grandària del parc mòbil existent, i cal millorar sensiblement les connexions interurbanes, atesa la deficient connexió de transport públic interurbà encara existent entre Terrassa i moltes de les principals zones d’activitat econòmica de l’entorn metropolità.

279. Reclamarem davant les administracions competents la millora i la completació de les vies de comunicació amb les ciutats i poblacions del sistema urbà de Terrassa.

280. Reclamarem davant les administracions competents la completació de la xarxa d’estacions de tren, amb la construcció de la nova estació de Can Boada (RENFE) i del Segle XX/La Cogullada (FFCC Generalitat)

281. Impulsarem el desenvolupament del nou Passeig de Ponent.

282. Millorarem la connectivitat interior dels barris i zones urbanes de la ciutat consolidada, pensant tant en el transport privat com en els desplaçaments a peu.

283. Promourem els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. (JERC)

284. Redactarem un nou Pla de Mobilitat Urbana adaptat al nou Pla director de la Regió metropolitana i al ritme de desenvolupament del POUM.

285. Promourem la intermodalitat en el transport públic, adaptant els itineraris de les línies de bus urbà a la nova configuració d'estacions de tren, i incorporant la construcció d'aparcaments dissuassoris a les proximitats dels punts nodals de la xarxa de transport públic.

286. Promourem l'equitat en el transport públic, mitjançant la racionalització de les exempcions i bonificacions en els títols de transport en funció del nivell de renda dels usuaris.

287. Incorporarem el servei de préstec de bicicletes ambicia't a la xarxa intermodal de transport, mitjançant la seva automatització, ampliació del nombre de bicicletes i extensió de la xarxa de punts de lloguer, i assegurant la prestació integrada del servei amb la xarxa de bus i tren. (JERC)

288. Analitzarem la viabilitat d’introduir a la ciutat un transport de capacitat mitjana (tramvia o similar) aprofitant els estudis existents.

289. Redactarem un nou reglament municipal del servei d’auto-taxi, per tal d'impulsar la complementarietat d'aquest mode de transport amb la resta del transport públic, i possibilitat una major oferta de transport adaptat.

290. Impulsarem la implantació de noves formes de transport: punts de recàrrega de vehicles elèctrics, sistemes de carsharing i introducció de complementarietats entre el transport públic i els plans de mobilitat de les empreses de Terrassa que en disposen per imperatiu legal.

291. Millorarem les condicions de seguretat als carrers per reduir el nombre i la gravetat dels accidents: pla de millora de passos de vianants, increment de zones de pacificació del trànsit (zones 30 i zones 10).

292. Reduirem la circulació de camions de més de 3,5 Tm per la xarxa secundària i local de la ciutat.

293. Fomentarem l’estacionament de camions d’un determinat tonatge separat de les zones de residència.

294. Impulsarem la realització d’un pla de mobilitat al Campus universitari que permeti reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat.

295. Impulsarem l’increment del nombre d'empreses que disposen de pla de mobilitat propi, i en fomentarem la complementarietat amb els plans de mobilitat públics.

296. Millorarem l’accessibilitat als polígons industrials amb transport públic, bicicleta i a peu.

297. Consolidarem la figura del gestor de mobilitat als polígons industrials.

298. Actualitzarem i millorarem el Pla Municipal de reserves d’aparcament per a persones amb discapacitat i el reglament de reserves personalitzades, ajustant-lo a les necessitats i disminuint l'ús fraudulent.

299. Realitzarem un estudi sistemàtic i permanent de l'accidentalitat, per tal de reduir-la.

300. Habilitarem als centres d’ensenyament de titularitat pública espais –interiors- per aparcar bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin al centre d’estudi amb bicicleta. (JERC)

8.5. Defugim l'especialització funcional, i promovem la compatibilitat d'usos i la pluralitat de centralitats.

El centre de Terrassa s’ha fet petit: només cal passejar-se pel carrer sant Pere un dissabte a la tarda per adonar-se d’això. I alhora, i paradoxalment, el pas pel carrer sant Pere a partir de les deu de la nit ens evoca poderosament la imatge d’una ciutat deserta.

Aquesta tendència a la concentració funcional i horària en espais molt reduïts, conseqüència també en part de l’atractivitat que Terrassa exerceix sobre bona part de la comarca, desertifica els barris i simplifica en excés la ciutat.

Cal impulsar el desenvolupament dels eixos cívics, comercials i d’oci que despunten tímidament a diversos àmbits de la ciutat, assegurar la seva complementarietat i facilitar la connexió entre els diferents eixos cívics i comercials a partir de les diverses avingudes.

301. Impulsarem la definició de noves centralitats urbanes (singularment als eixos de la Maurina, Francesc Macià, l'anella d'avingudes i Les Arenes) i plantejarem un tractament urbanístic específic en cada cas, que promogui la pluralitat d'usos i reforci els usos cívics i comercials.

302. Estudiarem la viabilitat d'extensió de l'illa central de vianants, i l'aplicació de règims de mobilitat similars a les àrees de nova centralitat.

303. Potenciarem l’Antic Poble de Sant Pere com espai artesanal i artístic.

304. Impulsarem la millora del eixos comercials (vianalització, aparcament, enllumenat, mobiliari urbà) al carrer Núria (La Maurina), Ca n’Anglada, Sant Pere Nord i Sant Pere (carrer Ample-carretera de Matadepera-Mercat del Triomf)

305. Estudiarem la viabilitat de fer arribar el parc del Nord (Torrent de les Bruixes) fins al carrer Ample.

306. Estudiarem fórmules per promoure la intensificació de l’activitat comercial a l’àmbit nord de la Rambla, avinguda Josep Tarradellas i avinguda Abad Marcet, per tal de connectar l’àmbit Terrassa Centre amb Sant Pere i la Rambla Francesc Macià.

307. Estudiarem fórmules per perllongar l’eix cívic i comercial de la Font Vella i l’Avinguda Jacquard cap als barris de l’Escola Industrial i ca n’Anglada.

8.6. Eficiència en despesa energètica, i conservació i millora del patrimoni natural i històric.

La defensa del medi és un dels principals referents d'aquesta proposta. Aquest concepte, però, cal entendre'l en la seva globalitat, ja que els problemes ambientals incideixen en tots els aspectes de l'activitat i el desenvolupament humans i, per tant, no poden ser considerats dins d'una única sectorial de la política. És per això que aquesta proposta d’accions en l’àmbit del medi ambient s'ha d'entendre com el marc necessari de tota activitat humana, definida aquesta dins un model global de desenvolupament sostenible que sigui més respectuós amb l'entorn i que pugui garantir la solidaritat entre generacions.

Aquests objectius passen per un ús més racional de les disponibilitats del medi, la capacitat de renovació dels recursos i per una ordenació del territori que afavoreixi un desenvolupament social i econòmic més equilibrat i adequat a cada regió i municipi.

Amb la voluntat de participar activament en la construcció d'aquest model alternatiu, considerem els ajuntaments com un element clau pel fet de ser el nivell d'administració més proper al ciutadà. Això els permet ser més sensibles a les seves necessitats i, alhora, tenir més capacitat d'implicar els ciutadans en la preservació del propi entorn.

És en aquest sentit i sota aquesta visió global del medi ambient que cal impregnar tota acció política en qualsevol dels diferents àmbits de l'actuació municipal a Terrassa.

Les competències que tenen assignades els ajuntaments en matèria de medi ambient són limitades i a vegades disperses, però també és cert que queda un ampli marge d'actuació per als responsables municipals amb iniciatives per els problemes ambientals. Volem potenciar al màxim el grau competencial que ens permet la legislació actual.

308. Completarem i millorarem l’estructura d’espais lliures de la ciutat prevista en el POUM, i impulsarem el desenvolupament del parc territorial de can Casanoves.

309. Promourem els usos agraris del sol periurbà, especialment el conreu de les finques en guaret en el Parc Agroforestal de Terrassa (PAT), i promourem la consolidació d’una xarxa d'horts urbans.

310. Construirem una nova zona d'horts municipals.

311. Redactarem un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni, actualitzarem el Catàleg d'edificis protegits i impulsarem la redacció d’un Catàleg dels arbres d’interès del termes municipal, acompanyat d’una normativa que faciliti la seva protecció.

312. Revisarem el Pla d'Acció Ambiental.

313. Desenvoluparem el model de gestió de residus, amb l’objectiu d’augmentar els índexs de recollida selectiva, i consolidar les polítiques de reutilització i minimització, i posarem en marxa instruments per incrementar el percentatge de recollida selectiva en origen dels residus municipals.

314. Redactarem el Pla Especial Territorial de la Grípia i la Betzuca i n'iniciarem els primers treballs d'ordenació.

315. Desplegarem les mesures contemplades en el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) per assolir l'objectiu d'un 20% de reducció de gasos d'efecte hivernacle abans del 2020 a la ciutat.

316. Treurem a concurs públic sostre municipal per instal·lar plaques solars fotovoltaiques.

317. Promourem la creació del parc solar de Terrassa, que dotarà d'energia renovable l'enllumenat públic de la ciutat.

318. Continuarem amb la renovació de les instal·lacions de climatització dels equipaments públics prioritzant les calderes de biomassa.

319. Estudiarem la viabilitat d'alimentar les nostres calderes de biomassa amb estella procedent de la gestió dels boscos públics municipals.

320. Impulsarem un model de tractament integral del cicle de l'aigua (abastament, distribució, sanejament, depuració i reciclatge) d’iniciativa pública i gestió mixta.

321. Reforçarem les mesures de control i eficiència per millorar l'estalvi d'aigua en el reg i en les instal·lacions municipals.

322. Renovarem paulatinament la flota de vehicles municipals per vehicles elèctrics o vehicles millorats ecològicament.

323. Potenciarem la producció agrícola ecològica i de productes autòctons de caràcter comarcal, contribuint així a enfortir la marca Terrassa Gastronòmica i a generar sinergies amb el conjunt de la comarca per a la promoció i comercialització d’aquests productes.

324. Reforçarem els equips de manteniment de l'entorn per millorar la qualitat ambientals dels espais periurbans.

325. Incorporarem la figura de l'agent energètic en els equipaments municipals per millorar-ne l'eficiència energètica i l'estalvi.

326. Impulsarem la recuperació de l'agricultura i la ramaderia a la finca de Torrebonica, així com la preservació dels seus valors paisatgístics.

9. Volem una ciutat catalana

Volem una ciutat catalana, i ens cal. Ser català no és ser folklòric ni racial, com alguns ens volen fer creure. Ser català és ser cosmopolita, obert, és una decisió lliure d’individus adults i responsables. El reconeixement de la nostra catalanitat és una eina imprescindible per construir comunitat, per construir ciutadania, per construir el que coneixem com a orgull de ciutat. Orgull de ser terrassencs i terrassenques. I ser terrassencs és la nostra manera de ser catalans. Tothom és benvingut al projecte de ciutat: Terrassa la construïm entre tots i totes, dia a dia. El país també. Fem feina, i la fem ben feta. La fem tots els que vivim a la ciutat, fins i tot sense adonar-nos-en.

9.1. Cultura a l'abast de tothom en circuits de formació, sensibilització, producció i consum.

La cultura és l’aspecte més rellevant de la nostra vida col·lectiva. L'activitat cultural és allò que dóna personalitat a una població i, de totes les accions de la persona, la que més ajuda a l’alliberament de la consciència individual i col·lectiva. La cultura, doncs, és un bé individual i col·lectiu i, malgrat la seva dimensió universal, només pot desplegar totes les seves potencialitats en un entorn de proximitat. Per això, el paper dels ajuntaments és clau pel que fa a les funcions, les competències i fins i tot pel que fa al finançament dels serveis culturals bàsics d’atenció directa als ciutadans. I aquest paper clau que, en l’actualitat, desenvolupen les polítiques culturals en la cohesió social, en el desenvolupament econòmic i en la transmissió de la informació i el coneixement, es veurà seriosament compromès si no és possible trencar les inèrcies heretades.

Des dels ajuntaments, la tasca de suport a les activitats culturals pot suposar un impuls a l’acció de les entitats i els organismes promotors i, al mateix temps, una millora per a la vida col·lectiva de la ciutadania. En aquest sentit, cal bandejar opcions de caràcter dirigista (l’ajuntament com a motor i protagonista de l’activitat cultural sempre acaba per tenir efectes socialment paralitzadors) o d’altres clarament absentistes (l’ajuntament subvenciona acríticament les propostes culturals que li arriben des d’entitats o empreses).

La cultura ha de ser un element integrador, que posi en contacte col·lectius provenint de realitats culturals diverses i, alhora, actuï com a font d’arrelament nacional, amb la llengua catalana com a vehicle lingüístic. Ha de ser un element de realització personal, vehicle de coneixement i creativitat, de ciutadania, identitat i capacitat crítica. Cal, doncs, prioritzar aquelles activitats on els ciutadans tenen un paper actiu i participatiu. La cultura ha de ser també un element de dinamització social. Per això la política cultural ha de potenciar l’associacionisme i la participació, treballant conjuntament amb entitats locals i buscant la coordinació amb d’altres regidories.

La cultura és també un dret democràtic que ha de ser a l’abast de tothom. Això es tradueix, per exemple, en entrades bonificades a persones menys afavorides, serveis gratuïts de biblioteca i d'arxiu, organització d'actes populars i establiment generalitzat de convenis amb l’associacionisme local.

327. Redactarem el Llibre blanc de la cultura a Terrassa, com a instrument de planificació estratègica de les polítiques culturals a la ciutat, d'acord amb les recomanacions sorgides del Pacte Cívic per la Cultura 2011.

328. Establirem els mecanismes, d’acord amb les directrius marcades pel Llibre blanc, de transferència de recursos i de seguiment periòdic d’activitats dels equipaments, centres i entitats que efectuïn tasques d’interès públic o que ofereixin recursos i serveis en règim de substitució de la iniciativa municipal.

329. Incentivarem la col•laboració públic-privat en temes d’innovació, creativitat i renovació, així com les accions realitzades per a potenciar la recerca o innovació en el camp cultural.

330. Impulsarem la descentralització de la programació cultural ja consolidada per tal de normalitzar-la en tot el territori de la ciutat.

331. Establirem línies de finançament i bonificació, cara a garantir la universalitat de l’accés als espectacles, pensant en els sectors socials més desafavorits i en coordinació entre la iniciativa pública i la privada.

332. Millorarem el carnet jove de Terrassa, facilitant l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius en la compra d’entrades. (JERC)

333. Continuarem impulsant la recuperació de la memòria històrica mitjançant el suport a projectes i activitats que hi contribueixin.

334. Redactarem en un termini no superior a dos anys un Pla General de Museus que prevegi les inversions a realitzar en el proper decenni.

335. Potenciarem la línia de projecció exterior que contempla Terrassa com a un espai privilegiat per explicar i comprendre els processos d’industrialització, i implicarem decididament el conjunt dels museus en aquesta línia.

336. Millorarem la difusió local i exterior del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere-Seu d'Ègara.

337. Continuarem els programes de foment de l’ús de les biblioteques municipals a través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent, i vetllarem per l’adequació dels horaris de la biblioteca a l’horari estudiantil. (JERC)

338. Crearem un espai on el jovent pugui estudiar en condicions òptimes, tenint en compte els horaris flexibles i adaptats als períodes d’exàmens i l’accés a internet de banda ampla. (JERC)

339. Incrementarem la col·laboració amb les entitats de cant coral de la ciutat, i promourem l’establiment de sinergies i espais de col·laboració entre elles.

9.2. Recursos per al desenvolupament de productors culturals excel·lents.

No n’hi ha prou amb impulsar eines per incrementar el consum cultural entre la població. Cal, sobretot, posar els mecanismes necessaris per generar nova creació, en les arts plàstiques, escèniques i visuals, en la literatura i en la música. Cal que hi hagi un ventall de recursos que afavoreixin la igualtat d’oportunitats en l’accés a la formació i la creació artística, i cal afavorir l’acostament dels productes culturals al territori, en paral·lel a la recerca de l’excel·lència i la consolidació d’activitats i expressions culturals punteres a nivell nacional.

340. Consolidarem el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa com a centre de projecció nacional dins la xarxa de centres públics.

341. Treballarem per assolir la viabilitat tècnica i financera del nou Teatre Principal, tot consolidant-lo com un equipament de referència a nivell nacional.

342. Ampliarem l'oferta d'espais expositius de titularitat pública, amb fórmules de cost reduït, amb especial atenció a nous artistes locals i emergents.

343. Incrementarem l’oferta de places de l’Escola de Música per aconseguir que els estudis musicals arribin a més ciutadans, tot optimitzant els recursos disponibles.

344. Reorganitzarem l’Escola d’Arts Aplicades per aconseguir uns estudis artístics que siguin referent obligat en la creació local i millorarem l’oferta formativa, complementària a l’actual oferta de Cicles Formatius.

345. Donarem suport a la creació artística mitjançant la dotació de premis i bosses d’estudi i de treball per als nous valors en les diferents disciplines.

346. Impulsarem la realització de programes de difusió i sensibilització en coordinació amb escoles i entitats, i amb especial incidència a la xarxa d’equipaments cívics.

347. Facilitarem l’accés del jovent a la història local, mitjançant el foment d’activitats de caràcter intergeneracional que incideixin en l’intercanvi de coneixement entre grans i joves, en la recuperació de la memòria històrica i en l’elaboració de productes relacionats amb la història de la vida quotidiana local del darrer segle. (JERC)

348. Continuarem donant suport al Festival de Jazz de Terrassa com a eina de difusió exterior de la ciutat.

349. Donarem suport al cinema no comercial com a mecanisme temporal de substitució de la manca d’iniciativa privada, tant en el vessant de consum com de producció.

350. Continuarem donant suport al cinema català i al doblatge en aquesta llengua, mitjançant una oferta estable de cinema en català que contribueixi a canviar a mig termini els criteris lingüístics de les companyies distribuïdores.

351. Promourem la creació autònoma i les fórmules culturals alternatives, i establirem línies estables de diàleg amb els programadors i operadors d’aquests sectors.

352. Estudiarem la viabilitat de creació d’un Centre d’avanguardes artístiques, espai de formació, creació i producció cultural per a creadors emergents.

9.3. Normalització de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida pública.

La llengua catalana és un element central d’identitat nacional i de creació de cultura pública comuna, un vehicle de construcció de civilitat i de comunicació. Des de l’administració local cal promoure decididament la normalització de l’ús de la llengua catalana, i contribuir al seu coneixement generalitzat i a l’increment del seu ús social.

353. Elaborarem, en coordinació amb el CNL, un pla de suport a la normalització lingüística de la vida ciutadana en tots els àmbits.

354. Incrementarem l’oferta de cursos de català per a adults en tots els nivells.

355. Realitzarem campanyes específiques per incrementar l’ús dels recursos d’aprenentatge del català per part dels terrassencs desconeixedors de la llengua catalana, amb especial incidència en els nouvinguts i en les persones arribades a Terrassa durant les onades migratòries de mitjans del segle passat que no hagin incorporat encara el català a les seves capacitats comunicatives.

356. Donarem suport a l’edició de productes culturals en català.

357. Establirem un sistema d’incentius a les empreses locals que apliquin plans de normalització lingüística interna, així com de retolació, etiquetatge i comunicació exterior en català.

358. Promourem la normalització lingüística en els mitjans de comunicació locals, especialment la premsa escrita.

359. Incrementarem l’ús del català en el propi ajuntament, en el programari informàtic i en l’atenció al públic.

360. Promourem i ampliarem l'abast del programa de parelles lingüístiques.

361. Donarem suport als projectes i iniciatives que promoguin el coneixement i l’ús del català a la ciutat, i realitzarem accions de discriminació positiva envers aquelles entitats i activitats que tinguin el català com a llengua d’ús preferent.

362. Vetllarem per l’acompliment estricte de les disposicions legals en matèria lingüística en tots els àmbits.

363. Promourem l’eliminació, al nomenclàtor i al conjunt d’elements de la via pública, de totes les referències a personatges de caràcter antidemocràtic, especialment del periode franquista. (JERC)

9.4. Terrassa es reconeix en la catalanitat de les seves celebracions festives i les potencia.

Les festes del cicle de l’any, des del Carnestoltes fins a Reis passant per la Festa Major, són l’expressió local de la nostra catalanitat, allò que fa que Terrassa tingui una personalitat pròpia i distintiva. Alhora, les celebracions festives d’arrel popular o tradicional, per les seves característiques i estructura, són un espai de construcció de comunitat, de celebració col·lectiva, on s’enforteixen les xarxes socials i es genera un espai de reconeixement de l’altre. Són un dels elements que diferencien una ciutat, un sistema complex generador de relacions i oportunitats, d’un mer assentament urbà, una massa invertebrada de llocs que acullen activitats inconnexes. Cal, per tant, afavorir l’organització i el desenvolupament de les nostres festes com a element fort de construcció de ciutat, de comunitat, i com a element de foment de les relacions socials.

364. Incrementarem el suport municipal a l'organització d’actes de cultura popular catalana, amb especial atenció als que promouen el coneixement de la diversitat dels Països Catalans o difonen l’ús i el coneixement de la llengua.

365. Impulsarem la cogestió i la coorganització de les festes del cicle de l’any amb comissions cíviques o entitats ciutadanes, generalitzant la fórmula que ja s’aplica amb el Carnestoltes o la Cavalcada de Reis.

366. Impulsarem la redefinició i millora del Jove Tu També Pots (JTTP), assegurant la seva complementarietat amb el conjunt de la programació de la Festa Major de la ciutat i estabilitzant el suport municipal a la seva organització, amb el consens de tots els actors implicats. (JERC)

367. Establirem un sistema d’ajuts a línies d’investigació sobre tradicions populars i vida quotidiana, especialment del període industrial.

368. Impulsarem l’edició de publicacions que difonguin aquest patrimoni.

369. Donarem suport al manteniment i creació d’imatgeria popular.

370. Donarem suport a l’organització de les festes del cicle de l’any per part de la societat civil, mitjançant un adequat finançament i l’adopció de fórmules de gestió participatives.

371. Generalitzarem els convenis de col·laboració amb les diferents entitats del sector, donant-los suport en tot allò que realitzin que es consideri d’interès públic d’acord amb les directrius pactades amb tots els implicats, reconeixent especialment aquelles entitats que treballen tot l’any, que ofereixen la seva obra a la ciutat i aquelles que són referents en el seu àmbit.

372. Donarem suport a la investigació, la difusió i la publicació en temes de cultura popular i tradicional.

373. Donarem suport a l’organització de les festes d’abast territorial limitat, previ pacte amb els sectors implicats de llur reordenació i racionalització.

374. Donarem suport a la difusió i intercanvi de formes de cultura popular forànies, en la línia d’afavorir el diàleg intercultural i millorar els lligams d’amistat de la ciutat amb ciutats estrangeres.

375. Promourem la difusió de les formes de cultura popular dels Països Catalans, com a vehicle per a fer visible socialment aquesta realitat cultural i lingüística sovint amagada i minoritzada.

376. Impulsarem la creació d’un centre vertebrador i aparador de la cultura popular i tradicional catalana de la ciutat, on s’hi pugui exposar el bestiari i la imatgeria popular, i on les entitats d’aquest sector puguin desenvolupar projectes de creació, difusió, formació i investigació.

9.5. L'esport, una escola de civilitat, una font de salut i un element d'identitat.

La cultura de l'esport i de l’activitat física és força arrelada a Terrassa, com a tot Catalunya, però les noves modes de lleure han portat a un descens en la pràctica esportiva i a una menor implicació de les associacions de pares i mares de les escoles.

Hi ha, en aquest sentit, un dèficit de plataformes cohesives de l'esport en general que permetin una gestió coordinada i una planificació estratègica compartida de l’activitat esportiva a Terrassa, i no hi ha una diagnosi completa de la situació, potencialitats i necessitats d’aquest sector d’activitat. Sector que, per altra banda, és un nínxol de mercat poc explorat del que no es coneixen les repercusions econòmiques multisectorials que podria generar.

377. Impulsarem la realització d’una diagnosi global del sector esportiu de la ciutat, tant públic com privat.

378. Promourem la redacció d’un pla estratègic de l’esport, amb la participació de tots els agents implicats.

379. Elaborarem una guia esportiva del municipi, on es recullin tots els clubs, entitats i associacions esportives de Terrassa. (JERC)

380. Rendibilitzarem les inèrcies positives dels clubs esportius de la ciutat per tal d’explorar la viabilitat d’una estructura col·laborativa entre els mateixos amb els beneficis i avantatges de les economies d’escala.

381. Apostarem per l’esport com a font de salut i de lleure, promovent la seva pràctica tant a nivell competitiu com a nivell lúdic, i regulant i potenciant la seva prescripció per part del sector sanitari com a element preventiu de primer nivell.

382. Fomentarem l’activitat física i l’esport en col·lectius com la tercera edat, els aturats, les persones amb discapacitat física o intel·lectual, així com l’ús de l’esport com a mitjà d’integració i establiment de vincles de les persones nouvingudes.

383. Impulsarem l’esport de base com a referent de l’esport català, i donarem a la formació esportiva un caràcter prioritari a l’oferta d’oci i lleure.

384. Donarem suport a les entitats que treballen l’esport infantil com element educacional, i crearem una convocatòria de premis a l’esport infantil.

385. Impulsarem la dotació de beques i ajuts econòmics a esportistes i entitats, mitjançant un sistema d’acreditació de mèrits i potencialitats consensuat amb tots els actors implicats.

386. Realitzarem una diagnosi sobre l’ús de l’espai urbà per part de col·lectius de patinadors, corredors, etc. per preveure la creació i/o adaptació de nous espais esportius d’ús lliure. (JERC)

387. Potenciarem l’ús dels parcs de la ciutat com a espais per a la pràctica esportiva en contacte amb la natura.

388. Fomentarem el coneixement de l’entorn natural de la ciutat per a la realització d’activitats físico-esportives en el medi natural de forma lliure i espontània o organitzada.

389. Establirem un pla de millora i condicionament dels equipaments esportius de titularitat pública, en la mesura de les disponibilitats pressupostàries, per incrementar la seva qualitat i confortabilitat per a tots els tipus d'usos.

390. Proposarem la reordenació i objectivació de les concessions de gestió d'equipaments esportius de titularitat pública a operadors privats, de forma participativa i consensuada amb els clubs i entitats.

391. Donarem suport a les entitats i clubs esportius que aspirin a ascendir a categories superiors, en la realització de projectes i estudis de viabilitat.

392. Crearem una borsa de sponsors, per facilitar el contacte entre les empreses i els clubs i generar un marc de col·laboració permanent.

393. Crearem, consensuadament, un barem de qualitat de les entitats esportives per establir l'ordre de prelació en la borsa d'sponsors, la utilització d'equipaments esportius i la concessió de subvencions. Aquest barem tindrà en compte paràmetres d'organització interna de les entitats, de foment de l'esport de base, de implicació en la vida associativa del barri o de la ciutat, de resultats esportius, de fair play o de promoció esportiva, entre d'altres, a fi i efecte de primar les entitats i clubs que treballin més i millor per potenciar l'esport i la ciutat.

394. Potenciarem l'arribada de nous esports a la ciutat, mitjançant col·laboracions amb les diferents federacions i contribuint a fer de la nostra ciutat un pol encara més important dins el món esportiu català.

395. Organitzarem biennalment unes jornades de l'esport terrassenc, on entitats i clubs esportius podran intercanviar idees, projectes, formes d'organització interna i experiències, a fi i efecte de facilitar la transferència de coneixement, la formació de directius i la difusió de bones pràctiques.