Mitjans per millorar l'associacionisme, a l’abast de la ciutadania.

La història de la ciutat de Terrassa del darrer segle no s’entendria sense l’àmplia i diversa xarxa associativa existent. Els moviments culturals, cívics, esportius o veïnals han estat decisius en la configuració de la ciutat, i en l’estructuració de les seves xarxes socials bàsiques. Des de ja fa anys, però, assistim a un creixent procés d’atomització i afebliment del teixit associatiu.

A banda dels motius generals, de caire estructural, que expliquen aquest fet, com ara el creixent individualisme de les societats actuals, la creixent segmentació de la ciutadania (que abona el creixement exponencial d’associacions ultraespecialitzades però petitíssimes quant a socis, capacitat i representativitat) o la dificultat de substitució generacional dels dirigents de les entitats històriques i més generalistes, la pròpia acció de govern municipal ha contribuït, en no poques ocasions, a desmobilitzar les entitats, a suplantar-ne algunes funcions des de l’administració i a establir-hi relacions de caire clientelar en alguns casos. Cal redreçar aquesta situació, posant a l’abast de les entitats les eines necessàries per tal que recuperin la seva potència històrica, la seva capacitat de convocatòria i la seva autonomia.